| Segons la tradició popular, la víbria és la femella del drac. Del llatí vipera, el mot pot significar serp -al Camp de Tarragona, vibra és un dels noms que rep l'escurçó- però designa també l'animal fabulós -el drac o serpent- que fou vençut per sant Jordi,
El mot va evolucionar (escrit vibre, vibra, brívia...) considernt-se femení i la seva condició es va fer evident, en la iconografia, en els pits que mostren la seva feminitat.
|
Com a peça del bestiari festiu, la víbria és documentada a les processons del Corpus medieval de Barcelona i als seguicis de les entrades reials a la ciutat. La primera notícia documentada de la víbria barcelonina és del 1399.
En l'actualitat hi ha víbries a Barcelona, Badalona, Igualada, Manresa, Palma, Tarragona, Terrassa, Torredembarra...
|
Com les seves germanes, la Víbria de Reus és un animal festiu de foc. Es tracta d'una peça de nova creació, obra de l'artista Manel Llauradó, encarregada per Esquerra Republicana de Catalunya per celebrar el centenari del Casal del Foment Republicà Nacionalista, entitat de la qual porta l'escut al pit, entre les seves discretes mamelles.
Va sortir per primera vegada per Sant Jordi de 2007.
|