| Festa Major de Reus
La Tronada |
 |
 |
 |
|
El costum d'aviar coets, tirar petards i altres tipus de focs d'artifici amb motiu de les celebracions festives està força extès a Catalunya i en altres països de l'àrea mediterrània.
Aquestes activitats no han estat limitades a les festes populars, sinó que des que es va inventar la pólvora, i a partir de la seva difusió a finals de l'edat mitjana, fou un costum força normal que en els actes de tipus oficial l'artilleria disparés unes canonades de salutació o de benvinguda com a inici dels actes protocolaris. Aquest costum, a poc a poc, s'anà incorporant a d'altres activitats de caire més popular: per exemple, s'usà en festes religioses i civils. A Tarragona, concretament, es tenen referències que ja el l423 s'utilitzava material pirotècnic en algunes danses i entremesos. Sabent això, no és d'estranyar que també a Reus s'incorporés el costum de fer explotar morters, amb pólvora a dins, amb motiu d'alguna festa important. Les referències més antigues que es tenen sobre aquesta activitat, a Reus, són de la segona meitat del segle XVII. Tot i que hi ha dades anteriors sobre l'ús de la pólvora amb finalitats festives, ben freqüents a la primera meitat del segle XVII, la primera notícia explícita de la tronada és del 1677. Aquest any ja es parla de comprar «pòlvora per als tirs de mascles». També l'any 1683, en què per motiu de les festes de la Mare de Déu de Misericòrdia es va tirar una tronada. I el 1699, per exemple, consta que el gremi de blanquers paga per la pólvora «per haver de tirar los masclas i trons». A partir d'aquesta època trobem ben documentada la tronada, per Corpus i per la festa major, fins als nostres dies. De tronades, se'n tiraven durant tot l'any i en tot tipus de celebracions. Trobem tronades pel Corpus i per la festa major, i també a les festes de barri o el Carnaval. I també en les solemnitats religioses –com les festes en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia– cíviques o polítiques. No hi havia un únic lloc per muntar-la, tant podia ser la plaça del Mercadal, com un carrer o un raval. Actualment, però, la tronada que ha perdurat ha estat la de Sant Pere. En l'actualitat, durant la festa s'encenen, com a mínim, quatre tronades: |
- La del pregó, uns dies abans de Sant Pere.
- La del dia 28 de juny, vetlla de Sant Pere, a la sortida de l'ofici de Completes. - La del dia 29 de juny, diada del sant, a dos quarts de dotze del migdia. - La del dia 29 de juny a la tarda, durant la projessó, just en el moment que la imatge de sant Pere passa per davant de l'ajuntament. Antigament, però, s'havien encès tronades de matinada –per despertar la població– o el migdia del dia 28. El fet que a Reus faci més de tres-cents anys que es fa petar la tronada, l'ha convertida, junt amb els gegants, en un dels elements més característics de la nostra festa. Per preparar la tronada són necessaris els mascles o morters, els trons i la pólvora. Els morters o mascles que s'empren per muntar la tronada són unes peces de ferro cilíndriques i buides de dins que a un costat, prop de la base, tenen un forat per poder-hi col·locar la metxa. El morter s'omple fins dalt de tot amb una barreja feta amb diversos tipus de pólvora, coberta un fang d'argila –anomenat rajolí– molt fina, que fa que la pasta quedi molt compacte. El conjunt s'atapeeix perquè peti amb força. La barreja de pólvora que s'usa és feta de pólvora negra de caça i pólvora de mina. Els trons són un tipus de petards bastant potents i que estan embolicats amb cartró i paper. Abans es lligaven a mà. El dia de la tronada, a la plaça del Mercadal es posen sempre el mateix nombre de morters, seguint la forma quadrada de la plaça i, al final, davant de l'Ajuntament se'n posen 9, formant un quadrat. Després, amb pólvora es fa una regatera que va de morter a morter i entremig s'hi col·loquen quatre o cinc trons. Al quadrat final es posen tots els trons que queden. De vegades, en aquest dibuix final s'hi fa la forma de la rosa de Reus o una inscripció del tipus: Festa Major, Sant Pere... També hi ha costum de reproduir el dibuix del cartell de la festa. L'encarregat d'encendre la tronada és el mateix alcalde o una persona que aquest tria. La vetlla de la diada de Sant Pere, l'alcalde fa el senyal d'encendre la tronada, des del balcó de l'ajuntament, amb un mocador. |
 |
Escolta la tronada (sencera, mp3, 1,2 Mb) |
|||||||||
| Mira la tronada (fragment de nit, mpg, 351 k) |
||||||||||||
 |
||||||||||||
| Fotografies
tro01.jpg. Un mascle o morter antic de la tronada (s. XIX) (Nota: Les fotografies corresponen a diverses tronades en anys diferents.) |
||||||||||||
| Des d'aquí us podeu descarregar el llibre de Montserrat Flores i Salvador Palomar, La Tronada. Festa a Reus, editat per Carrutxa i la Llibreria Gaudí de Reus (2001), en format pdf.
COBERTA (723k) || PART 1 (893k) || PART 2 (639 k) Per visualitzar el llibre necessiteu el programa gratuït |
||||||||||||
|
|
||||||||||||
 |
||||||||||||
Tornar a la pàgina principal de la festa major o de Carrutxa
Per a més informació, podeu escriure a carrutxa@etnocat.org
Fotografies: Salvador Palomar i Montsant Fonts
Actualitzada l'11-06-2008