Una de les característiques de la festa, com a moment diferent de la quotidianetat, és la utilització de l’espai nocturn. Efectivament, des de l’antigor i fins el present, la nit ha estat un moment per al ball, la música la mascarada o, simplement, per sortir al carrer com a fet excepcional.
La nostra festa major conserva un costum que, de ben segur, pot passar despercebut a moltes persones. La vetlla de Sant Pere, quan la corporació municipal arriba a la prioral per assistir a l’ofici de Completes, s’encen la teiera que hi ha a en un angle de la paret del campanar.
La teiera és una antiga forma d’il·luminació, un engraellat de ferro on es cremen teies per fer llum. Quan la vila no comptava amb sistemes d’il·luminació permanent als seus carrers –és a dir, fins a la segona meitat del segle XIX– la diferència fonamental entre una diada festiva i una altra qualsevol era el fet que, a la nit els carrers restessin il·luminats. |
Les nits, a la vila antiga eren fosques i, en moltes èpoques, perilloses i l’encesa de les teieres que hi havia als carrers possibilitava el ball i la festa.
Per això no és estrany que, en descriure l’inici de qualsevol solemnitat, la documentació esmenti “a la nit se fàssian luminàrias per tota la ciutat, y que seguidament se dispàrian los mascles, cuets, trons y altres instrument de foch” (Llibre de Promenies, 1713). O bé “Y tocant a las lluminàrias y demés demostracions de alegria, que sian estas diferidas per la diada y festa de nostre patró Sant Pere, y que la vigília del dit Sant se corren las lluminàrias per tot lo poble y se proseguescan per tres dias acompanyadas de alguns fochs artificials de coets de corda voladors” (Actes del Consell, 1725)
No és estrany, doncs, que a mitjan segle XIX, Andreu de Bofarull apunti com a components fonamentals de la celebració, a més de la sortida dels gegants i la mulassa, els toc de campanes, les completes, la processó, la tronada, les teieres i el costum de sortir a passejar.
|
I és que l'encesa de les teieres assenyalava, tant com la tronada o els balls, que la ciutat era de festa.
Fins i tot, amb l’arribada de l’enllumenat a gas, les il·luminacions de façanes o de carrers continuaren essent una forma de donar més solemnitat a la festa.
En l’actualitat, a més de no ser necessària, la teiera crema en un moment en què, amb el canvi horari, encara hi ha llum solar. És, però, a partir d’aquesta pèrdua de funció pràctica que cal possar l’accent en la funció pedagògica del costum ja que ens permet apropar-nos al coneixement del passat: d’una banda pel que fa a la pròpia vida quotidiana de la vila i de l’altra, a l’anada a Completes com a moment d’inici de la festa, o del seu nucli més tradicional. Això sense oblidar el valor simbòlic que té una pràctica abans comuna i avui certament singular. Tot plegat li atorga un valor patrimonial com un dels trets identificadors de la festa.
|