| Explica Andreu de Bofarull que el ball de Prims no és sinó una antiga dansa de joglars. I certament, la seva aparença li atorga un aire d'antiguitat notable.
No sabem a què fa referència el nom del ball. que, a Reus, està documentat al segle XVIII. Prim vol dir primer en el llenguatge antic. I en alguns jocs d'infants del Camp de Tarragona, lo prim era el jugador a qui pertocava començar el joc. A Valls es coneix el ball de la Primera, que servia com a dansa d'iniciació per als més joves, que es relaciona –per la indumentària– amb la Moixiganga. Josep Aladern, però, al seu llibre Costums típicas de la ciutat de Valls parla només de Ball de Prims.
A començaments del segle XVI sabem que hi havia un ball de cascavells a Reus. El 1632 el municipi comptava per a la festa de Sant Pere amb dues danses: un ball d'espases i una altra per a la qual compra "caretes i cascavells", fet que fa pensar que potser es tracti del ball de Prims.
|
El 1733 la trobem documentada en les festes que se celebren en honor a sant Bernat Calvó i el 1792, en les festes en honor de la Mare de Déu de Misericòrdia. En aquesta època, la dansa pertanyia al gremi de teixidors de lli.
Al segle XIX surt en diverses festes com la vinguda del rei Ferran VII, el 1814, la solemnitat del 1833 en honor a Isabel II o la visita de la reina mare Maria Cristina a Reus, el 1844.
El 1977 es va ballar, amb motiu del Congrés de Cultura Catalana, en una exhibició de danses tradicionals de Reus, a càrrec de l'esbart Ramon d'Olzina de Vila-seca. Aquest mateix grup de dansa la va interpretar el 1981 en una mostra organitzada per Carrutxa. Finalment es va reincorporar a la festa major, a càrrec de la Coordinadora de Danses Tradicionals. La coreografia actual és del folklorista reusenc Josep Bargalló i Badia.
Els seus vestits són molt vistosos, plens de coloraines amb cintes i un cucurutxo llarg sobre el cap, des d'on cau una xarxa fins a mig cos. També porten als peus i a les mans un munt de picarols que piquen al ritme de la música.
|
La tonada tradicional fou recollida al segle XIX. Actualment, s'acompanya amb tarota, sac de gemecs, flabiol i tamborí.
A més de Reus, aquesta dansa es ballava en altres viles i ciutats de la rodalia, com és el cas de Tarragona, on surt el 1706, o Alforja, on la trobem documentada el 1784, a més de Valls.
Hi ha una anècdota força curiosa, de començament del segle XIX, que recull la correspondència municipal conservada a l'Arxiu Històric Municipal: el 1814 es necessiten els vestits de Reus i l'Ajuntament els demana a Vila-seca. L'Ajuntament d'aquella població li respon que tampoc sap on són els seus i que els darrers cops que havia sortit el ball els havia demanat a Riudoms. Un fet que mostra clarament com aquestes danses populars es preparaven per a fer més lluïdes les celebracions.
|