| Sovint s’ha presentat el ball de pastorets com una variant del ball de bastons pel fet que tots dos tenen com a fonament de l’acció els picaments amb els pals. Tanmateix, l’anàlisi de les manifestacions festives relacionades amb aquest ball existents a la tradició catalana ens fa creure que caldria adscriure més aviat el ball de pastorets a la categoria de dansa representativa amb parlaments, amb un clar component satíric.
S'ha defiunit el ball de pastorets com un ball de bastons de “pal llarg” a semblança d’altres que es ballen a països de muntanya. El significat d’aquest ball-representació hom l’atribueix a les restes d’un antic ball de pastors al qual posteriorment se li han afegit els parlaments, que relaten escenes de la vida pastoril.
Més enllà de suposats orígens més o menys remots, podem cercar el significat del ball en la figura del pastor a la nostra cultura popular. Es tracta, efectivament, d’un personatge prou present en el teatre o la literatura que representa aquell que viu fora de la comunitat, en contacte amb la natura, dotat d’enginy i saviesa emprírica però alhora rústic i innocent... És, en definitiva, un personatge ideal i idealitzat que pot servir per expressar allò que no es pot dir des de dins de la pròpia comunitat.
|
El ball de pastorets, per damunt dels components de dansa –gens menyspreables– és fonamentalment un ball representat, en el qual uns pastors, encapçalats per un majoral i un rabadà, parlen de la seva vida a la muntanya i alhora fan crítica de la vida de la comunitat. Aquest caire potser s'ha perdut en bona part de les poblacions del Camp o del Penedès on es conserva la dansa, tot i que la alguna descripció del passat, com aquesta del 1905, referent a Vilafranca del Penedès, ens fa pensar que no sempre havia estat així:
“[Al ball de Pastorets] s’hi troben referències de la vida pastoril barrejades amb alguna endreça a la festa i fets de temps antics al·lusius a la política i a costums del país."
Hi ha, però, tot un seguit de danses en l’àmbit català que responen a la mateixa estructura del nostre ball de pastorets. Entre aquestes mereixen especial esment les Pastorades de la Llitera i la Ribagorça. Estan constituïdes per un diàleg entre un rabadà, de vegades també una pastora, i un pastor, amo del bestiar, diàleg en el qual es passa revista, amb desimboltura carnavalesca, als fets més importants de l’any, bàsicament en l'àmbit local. Aquest diàleg sol anar precedit d’un ball de bastons, anomenats totxets o palitrocs a la comarca, que sovint també li serveix de cloenda de la representació.
A Reus les primeres referències d'aquest ball de pastorets són de la Festa Major del 1725. El trobem documentat en nombroses celebracions durant prop de dos segles, fins a la dècada de 1860. En algunes poblacions properes, com Alforja o Alcover, es ballà fins a finals del segle XIX.
|
Al primer terç del segle XIX, l'historiador reusenc Andreu de Bofarull anotà la música de la dansa, explicant que era "ballada per jovenets" i es tocava amb música de flautí.
El ball de Pastorets es reincorpora al seguici, el 2007, en versió infantil.
El ball de pastorets al seguci infantil (2007)
|