| Anar de taverna en taverna, de cafè en cafè o de bar en bar, acompanyats de la música, tot bevent aquí i allà, és un costum que sembla tan vell com la mateixa festa.
Ho feien els joves, els fadrins, reusencs al segle XVII quan eren els protagonistes de la festa de carnaval i constituïen confraries burlesques com la del llum d'oli, de la qual es conserva un document escrit en llatí grotesc.
Ho feien al segle XIX, anant de cafè en cafè, on s'improvisaven balls en temps de carnestoltes, acompanyant-se d'una bóta o disparant salves amb un canó de festa. O fent rondes pels carrers, cantant i tocant instruments.
|
La beguda, alcohòlica, és a la nostra cultura un component indissociable de la festa. Amb el vi i l'aiguardent al capdavant, i també la cervesa. Moltes festes locals, però, compten amb begudes pròpies –combinats de refresc i licors– que han esdevingut referents d'identitat de cada celebració.
A Reus, a les festes de Misericòrdia de 2001, neix el masclet –que agafa el nom dels mascles o morters que composen la Tronada– de la mà del grup La Padrina, que van ser els organitzadors de la cercavila fins el 2003. En l'actualitat l'organitza el col·lectiu ciutadà del mateix nom.
|
Segurament, a la cercavila del masclet –una beguda alcohòlica feta emprat productes típics de la ciutat, com el Plim i el vermut de Reus– no li cal invocar cap mena de tradició. És un moment participatiu de la festa en el que centenar de joves, acompanyats d'un grup musical i, a vegades, d'alguna bèstia festiva poc formal com el bou, fan un recorregut per diferents establiments de la ciutat.
Amb la creació de la beguda, va apareixer una nova peça festiva, un recipient fet de terrissa que té la forma d'un mascle de la Tronada. Tantmateix el més emprat és el got de plàstic reciclable, abastament emprat en el trascurs de la festa. A partir de l'any 2006, el masclet només es serveix en un got especial que només es ven a la mateixa cercavila i que només poden adquirir els majors de divuit anys.
|