Els més petits han estat sempre una part important i necessària a la festa. La capacitat d'alguns elements festius de reunir el públic al seu entorn i d'esdevenir referents d'identitat per al conjunt de la població no s'explica sense tenir en compte l'atracció que exerceixen sobre la canalla.
Però, a més, alguns grups festius han comptat de sempre amb la presència d'infants.
L'exemple més evident són els castells, on tothom, en funció de la seva alçada, pes, força i habilitat, té un lloc en la pinya o en la construcció: xiquets i xiquetes ocupen el pom de dalt.
Segurament, per la mateixa raó -les construccions humanes- trobem documentats històricament els balls de valencians de grans, mitjans i petits. |
Un altra grup que hauria comptat amb membres infantils seria el ball de diables. Ho demostren les indumentàries del segle XIX que s'han conservat. També ha estat comuna arreu la presència de colles de bastoners infantils a les festes.
Allò que és nou, en la celebració actual de la festa, és diferenciar l'espai d'actuació de la canalla -amb la creació d'un seguici infantil- i la reproducció a escala menor d'elements del bestiari . Si en el passat havien existit dues mulasses, la gran i la petita, sembla que la seva mida tenia poc a veure amb l'edat dels seus portadors. |
La colla gegantera, per assegurar la participació dels més petits, va impulsar el 1998 la creció d'una parella de gegantets -el mot gegantó s'aplica generalment als gegants de mig cos, que deixen a la vista les cames dels portadors- que representen una parella de joves reusencs, el fadrí i la fadrina, amb indumentària del segle XVI. Van ser fets per l'escultor Ramon Ferran.
En els últims anys, l'IMAC ha impulsat la creació de colles infantils amb la construcció de figures de bestiari com la mulassa petita o el drac petit, que surten, amb els balls de diables, bastons (2002) i valencians (2004) petits en una cercavila pròpia. |