| Com en altres poblacions del Camp i del Penedès, el ball de gitanes de Reus és un ball de cintes. Aquesta és una dansa comuna a diferents indrets d'Europa i sembla ser que té relació amb una festa de primavera: l'arbre de Maig.
A Reus, el pal d'on pengen les cintes l'aguanta un diable -en altres pobles és un personatge a qui anomenen l'estaquirot- i porta un pom de flors en la part més alta, que és des d'on surten les cintes amb què ballen les vuit gitanes. La dansa consisteix a anar trenant i destrenant aquestes cintes al so de la música que interpreten les gralles.
Les primeres referències documentades del ball de gitanes de Reus són del 1687, quan a Tarragona consta l'actuació del "Ball de les Gitanes de Reus, Sebastià Dalla amb 11 companys".
El 1725, surt a la festa major de Sant Pere. El trobem també en algunes solemnitats dels segles XVIII i XIX, com el 1792, en les festes en honor de la Mare de Déu de Misericòrdia, o el 1814, per la visita de Ferran VII. Fins al primer terç del segle XIX la dansa pertanyia al gremi de teixidors de lli.
|
El 1850 surt per la festa major i en la processó que es fa a Misericòrdia. El 1865, per la festa major i en les festes per haver passat el còlera. Entre altres celebracions, el 1883 participa en la cerimònia d'inauguració del passeig Sunyer. En aquesta època la dansa era, probablement, pagada per l'Ajuntament.
El ball de gitanes també s'havia ballat en altres poblacions veïnes com Mont-roig del Camp, Riudoms, Falset, la Selva del Camp, Tarragona...
Una de les teories per explicar el nom d'aquesta dansa apunta al gran nombre de coloraines que porten els vestits de les balladores, carregats de volants i cintes. De fet, amb aquest mateix nom es coneix una dansa de Carnaval que es balla per terres del Vallès i que també destaca per la varietat i els colors de la seva indumentària.
Antigament es feien uns parlaments, que segons anota el folklorista reusenc Josep Bargalló i Badia, "a vegades eren poc polits [...] cada gitana improvisava una estrofa sobre fets del moment, satiritzant persones, fets polítics o esdeveniments. També el diable, que durant l'execució del ball fa un paper passiu, segurament deuria acabar la dansada amb un parlament satíric, a l'estil dels seus companys de les altres danses dramàtiques".
|
Segons Antoni de Bofarull, que escriu abans del 1880, hi havia una cantarella per recordar la tonada, que avui ja no es fa servir:
Prim, prim
filen les dones,
prim, prim,
filen lo fil.
Un text que coincideix amb el que Manuel Milà i Fontanals recull al seu treball sobre els orígens del teatre popular català.
La dansa va ser recuperada el 1982. L'any 2005 el ball de gitanes de Reus va reincorporar els parlaments. El 2007, la colla celebra els 25 anys de participació a la Festa Major.
|