Festa Major de Reus

ELS GEGANTS DE REUS

Els gegants són un element festiu molt popular i que podem trobar en les festes celebracions de molts països.

El tret que els caracteritza és la seva alçada, que fa que es passegin pels carrers amb majestuositat i despertin en la gent diversos sentiments: respecte, por, alegria, curiositat... Al mateix temps, el que els fa més populars i estimats és el fet que no hi hagi pràcticament dos gegants iguals; cada poble o ciutat té els seus propis que no s'assemblen massa als del poble veí. Tothom s'identifica així amb els que representen la seva localitat.

Hem de tenir present que els gegants no són exclusius de Catalunya, malgrat que el nostre país té una extraordinària abundància de gegants, i que els seus origens cal buscar-los en temps força llunyans als nostres. Els trobem ja documentat a les processons del Corpus barceloní, al segle XV. A Reus s'han trobat documents que citen els diners que es van pagar l'any 1621 als que feien ballar els gegants. En aquelles primeres èpoques, preferentment, se'ls feia ballar en lloc de passejar-los o fer-los desfilar. De fet, una característica important dels nostres gegants ha estat disposar, des de temps, de melodies pròpies de marxa i dansa.

També hi podem trobar anotades en el Llibre del Consell -les actes de l'Ajuntament- totes les despeses que fan referència al pagament dels balladors dels gegants, la confecció dels vestits nous... Des de la seva creació, l'Ajuntament es va fer càrrec de la seva conservació -arreglar els desperfectes, fer vestits nous- així com de pagar els geganters. S'ha conservat, fins avui, el costum de donar unes sabates noves cada any als balladors.

Com en la majoria dels pobles i ciutats els gegants sortien a ballar per la celebració del Corpus, per Sant Pere i amb motiu d'altres celebracions i solemnitats. Si abans era poc freqüent que sortissin de la població, a l'actualitat ho fan ben sovint per anar a trobades de gegants en altres localitats o per representar la ciutat. Per tal d'anunciar la seva sortida a tota la ciutat, des del campanar es fa sonar una campana: la de Sant Bernat, que s'anomena també la Campana dels Gegants.

Fins a finals del segle XVIII, la ciutat de Reus comptava amb dues parelles de gegants, una de gran i una altra de mida més petita. Els dos gegants sembla ser que anaven vestits de guerrers moros amb turbants i sabres i les dues gegantes anaven vestides seguint la moda de l'època.

Abans de sortir al carrer amb motiu de festes religioses o celebracions civils, els gegants rebien la visita del perruquer i de forma molt freqüent havien de ser reparats degut al seu estat deteriorat. Per aquest motiu , l'Ajuntament havia de pagar perruquers, pintors, sastres, escultors o fusters, gairebé cada any.

A mitjan segle XVIII, a banda d'aquestes dues parelles, es construí una gegantona aprofitant un cap d'una de les gegantes que ja no servia. Segons els documents de l'època, aquesta gegantona era de mida més petita i representava una dona de raça negra. La vida d'aquesta última fou curta, ja que als pocs anys deixà de sortir.

Al tombant del segle XIX es construïren tres noves parelles que són les que encara es conserven avui dia (més o menys refetes): els Vitxets (els més petits), els Moros (mitjans) i els Indis (els més grans). El Vitxet hauria estat, inicialment, un gegantó.

Sembla ser que en un pricipi es pretenia començar el nou segle amb quatre parelles noves de gegants que representessin les quatre parts del món (Europa, Àsia, Amèrica i Àfrica), però potser per manca de diners i per problemes de l'època només se'n pogueren fer tres. Totes tres parelles anaven vestides de forma semblant a la que coneixem. Els Vitxets, des de sempre, han variat més el seu vestuari, sobretot la Vitxeta, ja que ells també seguien la moda europea. D'aquesta geganta s'ha dit que marcava la moda per a les dones reusenques.

La primera fotografia que es coneix dels gegants data de l'any 1898 i s'hi poden veure els Vitxets, els Moros, l'Indi i la mulassa. La seva aparença, pel que fa al vestuari, és molt semblant a l'actual i, en canvi, la seva fesomia és força diferent. La causa d'aquest fet és que, amb el temps, els caps dels gegants s'han hagut de reparar i renovar diverses vegades i cada escultor o restaurador hi ha reflectit el seu propi estil.

Una de les sortides més destacades que van fer fora vila els nostres gegants, fou l'anada a Barcelona l'any 1929 amb motiu de l'Exposició Universal, per tal de festejar-hi el dia de Reus i la seva comarca. Durant la guerra de 1936-39, els gegants deixaren de sortir. L'any 1939, però, ja participen a la Festa Major.

Des de començament de segle, la idea de fer la quarta parella no es deixà de tenir present i no fou fins l'any 1956 que per subscripció popular s'aconseguiren reunir els suficients diners per encomanar la nova parella, la que havia de representar el continent asiàtic. Així fou com s'encomanà aquesta missió a l'escultor reusenc Ramon Ferran, i aquest, havent fet prèviament un estudi ètnic, construí la parella de japonesos que avui dia podem veure pels carrers. El resultat d'aquest treball permeté que els nous gegants no trenquessin la unitat estètica dels ja existents.

La construcció d'aquesta nova parella implicà molta més gent, a més de l'escultor i del seu ajudant. També hi participaren les indústries de seda que encara funcionaven, donant la roba necessària per fer els vestits, les modistes, el perruquer, el tapisser... i, en general, tota la gent de Reus que féu possible, amb la seva aportació econòmica i moral, la construcció d'aquests gegants nous tan esperats. Per tal de celebrar la seva primera sortida s'organitzà una petita concentració de gegants provinents de diversos pobles de la província, així com dels propis barris de Reus.

Vint anys més tard, el 1976, es pensà de fer una cinquena parella que representés la raça que faltava. Com que el pressupost de què es disposava era bastant baix i es volia tenir una parella el més ràpid possible s'oferí el treball a un artista faller de València, el qual els fabricà amb fibra de vidre i sense tenir massa en compte l'estètica global de les quatre parelles restants. Així, doncs, foren estrenats el juny del 1977. Aquesta parella no fou del gust de la gent de Reus, la qual cosa provocà repetides peticions de substitució per uns de nous, més adients a l'estètica del conjunt.

L'any 1989, també per subscripció popular i amb l'aportació de l'Ajuntament, es pogué encomanar la construcció d'una nova parella de negres que ocupés el lloc dels seus predecessors, tan desafortunats. L'encarregat de construir-los fou també Ramon Ferran, i pel setembre d'aquest mateix any s'estrenaren durant les festes de Misericòrdia, amb una molt bona acollida per part de la població.

L'any 2005 es renoven les parelles més antigues dels gegants. La reproducció és també a càrrec de Ramon Ferran.

A part dels gegants de la ciutat, Reus comptà amb d'altres gegants de barri. El costum de tenir gegants propis fou força comú i, al segle passat, quasi bé tots els barris de la ciutat tenien la seva pròpia parella.

Els gegants de barri, però, no participaven mai en les processons i cercaviles de la Festa Major. Tampoc ho fan els gegants de barri existents avui en dia. En canvi, si que hi participa el Carrasclet, un gegant nascut de la iniciativa particular i que s'ha incorporat als seguicis festius de la ciutat, amb gran acceptació popular. Representa el conegut guerriller català que va lluitar contra les tropes borbòniques per les terres del Priorat i el Baix Camp.
A la nostra ciutat no tindria sentit que els gegants sortissin al carrer sense música. Durant els segles XVII i XVIII sembla ser que acompanyava als gegants un músic que tocava el flabiol i el tamborí. En començar el segle passat i segurament a causa de l'augment en el nombre de parelles es canvià l'acompanyament musical i es substituïren el flabiol i el tamborí per la gralla i el timbal. Ja a començament d'aquest segle s'anà ampliant la formació a tres grallers i dos timbalers. Cap als anys trenta desaparegueren els músics dels gegants i no fou fins als anys quaranta que es tornà a comptar amb una colla pròpia. Els instruments que tocaven eren tres gralles de claus i dos timbals. Quan fallaven aquests músics s'havia de recórrer a colles properes a la ciutat, freqüentment els grallers del Vendrell o els de Cornudella de Montsant. A partir dels anys 80 es disposà, altra vegada, de grallers reusencs, sent la majoria gent jove. En l'actualitat, la colla gegantera de Reus compta amb grallers propis.




Tornar a la pàgina principal de la festa major i de Carrutxa
Podeu demanar més informació a carrutxa@etnocat.org
Text: Salvador Palomar i Ricard Solana
Última revisió: 20/06/2005


resolució mínima recomanada: 1024 x 768 px
Autoritzada la lliure reproducció dels continguts d'aquesta pàgina,
amb finalitats no comercials
Disseny: Z©NA de Comunicació
.