La tradició, així com diversos
autors que han fet la crònica de les festes reusenques en honor a
la Mare de Déu, ens parlen d'una sortida del ball de diables l'any
1602, al trasllat de la imatge a la primitiva ermita. La documentació,
però, no ens permet anar més enrera del segle XVIII: les primeres
notícies precises són de l'any 1771. Això no vol dir,
però, que el costum no sigui anterior.
En aquest moment el ball està vinculat
al gremi de boters i, probablement, té parlaments com els balls del
Penedès. En una descripció de les festes celebrades el 1833
amb motiu de la jura d'Isabel II, hi podem llegir:
Los cuberos entretenian agradablemente la
espectación pública con los variados fuegos de doce mil ruedas
que dispararon al desempeñar la (danza) de los Diablos que figura
el triunfo que sobre los ángeles malos obtuvo el Arcángel
San Miguel
A partir de la desaparició del gremi
de boters, el ball de diables per la seva forma de colla i són els
propis components del ball els que es paguen la pirotècnia. Així
en un document referent a la sortida dels diables del 30 de juny de1845
podem llegir que participa a una processó una comparsa de diablos
que disparó gran número de carratillas, cohetes y ruedas fue
costeada por los mismos individuos que la componian». |
A partir d'aquest moment, el ball de diables
reusenc agrafa l'estructura que l'ha caracteritzat fins els nostres dies:
no hi ha una colla fixa, els vestits són de propietat particular
o es lloguen i els diables surten a les festes assenyalades, amb un nombre
variable de components, pagant-se cada qual els seus coets.
Les festes en les que, històricament,
participen els diables són:
Les solemnitats, grans festes que tenen lloc
amb motiu d'un esdeveniment social, polític o religiòs notable.
Entre les solemnitats cíviques podem esmentar les visites a la ciutat
per part d'algun personatge important, com la reina mare Maria Cristina,
el 1844.
Les solemnitats religioses més nombroses
són les festes en acció de gràcies a la Mare de Déu
de Misericòrdia pels beneficis aconseguits per a la ciutat. A Reus
hi havia el costum d'acudir a la Mare de Déu cada cop que una desgràcia
-sequera, malatia, guerra- amenaçava la ciutat, portant la seva imatge
des del santuari cap a la Prioral de Sant Pere. Un cop aconseguit el favor
demanat, es tornava la imatge al seu santuari en mig de grans festes. Les
processons de trasllat de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia
han estat sempre encapçalades pel ball de diables.
El Carnaval fou una altra festa que comptà
amb la presència dels diables, primer a l'arribada de de SM Carnestoltes,
a la segona meitat del segle passat, i després el dia de l'enterrament.
També coneixem de la participació del ball de diables en moltes
festes de barri
|
A la festa major de Sant Pere, en canvi, no
hi ha massa tradició de diables. Potser perquè el protagonisme
se l'emporta la tronada, però sobretot per aquesta estructura organitzativa
del ball a la que ens hem referit. De fet cada cop que es constata la participació
dels diables per Sant Pere és perquè la festa major es fa
coincidir amb una celebració en honor a la Mare de Déu, com
succeeix, per exemple, el 1850.
Aquest segle, amb la desparició del carnaval,
el canvi de continguts de les antigues festes de barri, el nombre de sortides
del ball es redueix considerablement. La majoria corresponen a les festes
de la Mare de Déu: 1904, 1929, 1940, 1954, 1979 i 1993.
A partir de l'any 1979 el ball de diables torna
a reincorporar-se a les celebracions festives de caire cívic i popular.
El 1979 havien sortit tres diables a la cercavila de la nit de Sant Joan.
Amb l'organització de la cercavila de foc, impulsada per l'associació
Carrutxa, el 1981 ho fa un grup força més nombrós.
Els diables tornen a participar a les festes dels nous barris i, cada any,
en la de Misericòrdia. La tardor de 1990 el ball de diables de Reus
és constitueix en associació cultural.
En l'actualitat, el ball de diables reusenc
surt per les festes majors: tanca amb una carretillada a la plaça
del Mercadal els actes festius de carrer de la diada de Sant Pere i encapçala
la baixada de grups festius al Santuari de Misericòrdia, organitzant
també el correfoc de la festa del setembre. Participa també
en el Carnaval i organitza la cercavila de foc de la nit de Sant Joan. |