| El ball de cercolets és caracteritza perquè els balladors porten a les mans uns cèrcols enramats de verd i guarnits amb flors. Els folkloristes vinculen aquesta dansa a rituals agraris.
El ball de cercolets és documentat a Reus, com a mínim, des del segle XVIII.
El trobem a la festa major de 1725, festa extraordinària per la promulgació del tractat de pau entre Felip V i l'emperador Carles, però probablement s'havia ballat abans. Al memorial de despeses de la festa hi consta el pagament d'un "ball de sercolets".
Durant aquest segle el trobem, bé que escadusserament, citat diverses vegades. No apareix en la coneguda descripció de la processó de 1792 a Misericòrdia, però sabem que el 1797 participa a les festes del trasllat de la imatge de sant Domènec a la seva nova capella, al costat del portal de Monterols. |
Segurament formava part d'aquests seguicis de més de vint danses que, al tombant dels segles XVIII-XIX, participava en les grans solemnitats ciutadanes.
El 1833 la trobem documentada en les festes per la jura d'Isabel II. De fet aquell any, en van sortir dues, una a càrrec del gremi dels corders i l'altra de particular. El memorial de la festa la descriu dient: "ladels Cercolets que consiste en formar vistosas figuras con medios aros hermosamente aderezados". I també el 1843, a les festes per la majoria d'edat d'Isabel II o el 1844 per la vinguda a Reus de la reina mare Maria Cristina. Ens consta que en aquest moment el ball continuava vinculat al gremi de corders.
Del 1850 tenim una relació dels balls participants a la processó de trasllat de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, que es fa per festa major, en la que hi consten els Cercolets. |
El 1859 els tornem a trobar en festes d'acció de gràcies a la Mare de Déu. A l'igual que el 1865, quan es celebra la fi d'una epidèmia de còlera.
La darrera data que coneixem correspon al 1871, en unes festes en honor al papa Pius IX. Com altres danses, es deuria perdre a les acaballes del segle XIX. Caldria vincular la seva desaparició a la història del gremi que la va fer seva durant més d'un segle, com a mínim.
La dansa s'ha reincorporat a la festa major de 1996 a partir del treball de la Coordinadora de danses tradicionals, entitat que aplega diverses danses de carrer de la ciutat, que ha comptat amb la col.laboració del folklorista reusenc Josep Bargalló i Badia. |