| El ball de cavallets fou, probablement, una de les danses més luxoses dels seguicis festius reusencs de fa dos segles.
El tenim ja documentat el ball des del 1620, tot i que és a començament del segle XVIII quan la seva presència al carrer sembla fer-se més habitual. A partir de 1705, la participació del ball en les solemnitats locals, sempre de la mà del gremi de blanquers i assaonadors, serà constant. Així, el trobem, per exemple, el 1748 en la processó de trasllat de la Mare de Déu de Misericòrdia al seu santuari, després d'unes pregàries per motiu d'un flagell d'eruga. També a les festes del 1750 i del 1765, en acció de gràcies a la Mare de Déu per la pluja, i del 1771, per haver passat un terratrèmol sense massa danys a la ciutat. O del 1775, el 1780 i el 1783, de nou per l'aigua. En definitiva, podem constatar la presència del ball a totes les solemnitats importants que tenen lloc durant el segle XVIII. La coneguda processó del 29 de maig de 1792, amb el seu seguici de vint-i-dues danses no és, evidentment, una excepció. |
El 1805, a les festes de col.locació de la primera pedra del canal que havia d'unir Reus amb Salou, hi participen també vint-i-dues danses, entre elles el ball de cavallets.
El 1825 els trobem de nou en les festes d'acció de gràcies a la Mare de Déu per haver preservat la ciutat de la malaltia. El 8 de juliol 1833, el ball de cavallets participa a les festes que tenen lloc a la ciutat amb motiu de la jura d'Isabel II. El 1844 venen a Reus la Reina Mare i la mateixa Isabel II. En ambdues ocasions, en què s'organitzen solemnitats per celebrar la seva arribada, hi apareix esmentat el ball de cavallets. Potser és en aquest moment que la dansa desapareix de les festes locals.
Les conegudes notes d'Andreu de Bofarull sobre les danses antigues de Reus ens mostren un dibuix amb dos cavallers, l'un cristià, l'altre moro, amb els seus cavallets. D'altra banda, una nota al peu del dibuix indica "Lo macer combat amb l'àngel, que són los únics que no porten cavall". |
Malgrat tot, les descripcions que tenim de la dansa, així com la documentació del gremi de blanquers, sembla indicar que la dansa constava, almenys, de vuit cavallers cristians, altres de turcs a peu, l'àngel i el macer o sergent. En aquest sentit, cal esmentar que els inventaris de la confraria, els rebuts de pagament de les reparacions efectuades, etc. fan sempre referència a vuit cavallets, mentre que els balladors són una vintena.
En la seva recuperació actual s'ha agafat la forma descrita per Andreu de Bofarull. Quatre genets cristians s'enfronten a quatre genets moros. També participen a la dansa l'àngel i el macer.
La recuperació ha anat a càrrec del Col.lectiu Reusenc d'Activitats Culturals (CRAC) i els cavallets són obra de l'escultor reusenc Manel Llauradó. La música s'interpreta amb cobla d'oboès -tres tarotes, un baixó i tabal- i ha estat composada per Daniel Carbonell a partir de la melodia tradicional anotada per Bofarull. |