La cabra, cabra de foc o cabra de Reus, és un animal festiu del tipus bestiari de foc, consitent en una barra llarga que porta en un extrem un cap de cabra –de forma semblant a un ariet– i, en l'altra, dues barres més petites travessades perpendicularment que permeten als seus portadors manipular-la. Sota el cap hi ha unes peces metal·liques –anelles amb rosca o pinces, segons el moment– que serveixen per a fixar uns artificis pirotècnics, anomenats sortidors o modernament francesos, que projecten espurnes i peten a l'acabar.
La història d'aquest animal festiu esta íntimament relacionada amb el moviment de recuperació de les festes populars i tradicionals existent a Reus a començaments dels anys vuitanta i amb la creació de l'associació de cultura popular Carrutxa.
La nit de Sant Joan havia estat, a finals dels anys setanta, una de les celebracions més reivindicades pel naixent moviment de cultura popular com a festa emblemàtica pel que fa a la participació popular i al seu significat tradicional. La revetlla que s'organitzava, i es segueix fent, a la plaça del Castell de Reus fou un dels primers actes reivindicats per un moviment ciutadà que volia una festa diferent a la “oficial” del moment: al carrer, oberta i participativa.
El 1979, any de contestació carnavalesca i d'aparició de publicacions emblemàtiques com el Turutut Viola, es va organitzar un cercavila a la nit de Sant Joan que anava encapçalat per una cabra o cabró, símbol del caràcter tradicional de la diada. De fet, es tractava d'un cap –fet amb guix i estructura de xarxa metàl·lica– fixat a l'extrem d'un pal que es portava verticalment. El cercavila s'anomenava, o el van anomenar en anys següents "de dimonis i bruixes". El nucli impulsor de la proposta festiva s'agrupava a l'entorn d'un grup d'animació i teatre de carrer: Taronjada Natural.
A començaments de juny de 1980 es crea l'associació cultural Carrutxa. No tant com a una entitat –de fet la constitució formal de Carrutxa en associació vindria força temps després– sinó com una colla de gent jove interessada en la cultura popular i tradicional. Les primeres activitats del col·lectiu són, de fet, alguns articles de Ricard Solana, Salvador Palomar i Lluís Padrell a revistes locals, un manifest reivindicatiu adreçat al regidor de festes i la construcció de la cabra de foc.
Aquesta es va fer amb voluntat de disposar d'un animal festiu propi per a la Cercavila de foc, nom que adopta l'acte de la nit de Sant Joan, amb característiques específicament pensades per a fomentar la participació. De fet, la cabra és –a diferència dels dracs tradicionals– un animal de correfoc, sense excessiva presència quan està aturada però que permet molt de joc quan entra en acció.
La cabra ha estat modificada en diverses ocasions. En l'actualitat, forma part de l'associació "Ball de Diables de Reus" que engloba, a més dels diables, la colla de la cabra i el drac de Reus.