| El diumenge de Pasqua havia estat un dia de menjar abundant després de les privacions de la Quaresma.
Tradicionalment, s'anava a buscar la mona, a casa dels padrins, després de missa major. Les mones eren, primer, de pasta de pa, en forma de tortell, i guarnides amb ous durs.
Més tard, les mones van esdevenir pastissos de confiteria, guarnits amb ous i figures de xocolata. Al segle XIX, la congregació de la Sang havia organitzat la rifa d'una mona de grans proporcions, que, uns dies abans, es podia veure pintada a l'entrada de l'església. |
 La Coronació del Senyor, acte instituït el 1565, és una de les cerimònies de tradició més arrelada de la Setmana Santa reusenca. És realitzada per un grup de xiquetes, que després d'ungir amb perfums el sant Crist del sepulcre, situat a l'altar major del temple, li posen rams de flors a les mans i als peus i una corona al cap. Antigament, la coronació la feia una donzella, o poncella, que volia casar-se aquell mateix any.
|
