| La processó del migdia, o de l'Agonia, surt de l'església de la Sang per acompanyar el sant Crist fins a la Prioral de Sant Pere, on se celebra la funció de l'Agonia.
L'encapçalen els armats, i precedeixen la imatge la bandera de la confraria i la capella de cantors. El Crist va acompanyat de dues persones, amb armadures del segle xvi, conegudes popularment com el bon lladre i el mal lladre. Fins als anys seixanta era prou habitual veure penitents amb els peus descalços o arrossegant cadenes i vestits de Natzarè, amb barba i bigoti de crepè, perruca i corona i una creu de fusta al coll. Amb la davallada que va experimentar la celebració de la Setmana Santa, als anys setanta, aquesta processó va ser l'única que no va deixar de fer-se.
Els armats representen una formació a l'estil dels antics soldats romans, encarregats de custodiar Crist. Daten, documentalment, del 1705. La cohort romana és manada i dirigida pel capità Manaia. La seva tasca principal és precedir totes les desfilades processionals i fer guàrdia d'honor a la imatge del Sant Crist de la Sang. A les processons evolucionen amb l'anomenat pas de la cadena, que consisteix en avançar un pas llarg i recular-ne un de curt, tot picant amb la llança a terra. També es van creuant tot imitant el trenat d'una cadena. |
El bon lladre i el mal lladre són dos personatges característics de la Setmana Santa reusenca. Porten dues armadures de combat del segle XVI i acompanyen el sant Crist de la Sang el migdia del divendres. Fins a començaments del segle XIX, la Congregació de la Sang en tenia deu, que eren portades per penitents. Cal dir que fins al segle XVI, a l'església de la Sang es feia la cerimònia del davallament de la Creu, amb una imatge del sant Crist de braços mòbils. De retorn al temple de la Sang, la plaça s'omple de gom a gom de reusencs que acudeixen a demanar les tres gràcies en el moment en què la imatge es girada cap a la gent abans d'entrar a l'església.
|
