| Antigament, amb el toc de les campanes, a les deu del matí, s'iniciava el període d'alegria pasqual. Mentre les campanes tocaven, els homes engegaven trets d'escopeta i la canalla feia soroll amb objectes metàl·lics. Després del toc d'al·leluia, es considerava acabat el període quaresmal i es desfeia el monument.
Encara avui se celebra, a l'església de Sant Francesc, la funció litúrgica anomenada la Desolada. Fins fa pocs anys es feia al matí; ara es fa a la tarda. A l'església de la Sang té lloc la vetlla a la Mare de Déu de la Soletat. L'altra celebració litúrgica d'aquest dia, la vetlla pasqual, cerimònia de renovació de l'aigua i el foc, se celebra a la nit.
La pràctica de les caramelles és coneguda a la ciutat des del segle XIX. |
Els caramellaires sortien la mitjanit del dissabte al diumenge a cantar caramelles, cançons interpretades en colla que tracten temes religiosos -lloança a Crist ressuscitat o a la Mare de Déu- o profans -arribada de la primavera, festeig a les noies-, i per les quals els cantaires rebien, en obsequi, ous o queviures.
Aquest ha estat un costum que ha evolucionat des d'una pràctica de galanteig, pròpia dels fadrins, a una expressió artística de cant coral, interpretada per gent de totes les edats. Al segle XX ha estat ben coneguda la colla de caramelles "Els Tranquils", que, amb diverses formacions, ha estat la que ha tingut més continuïtat, organitzant un concurs i una trobada de caramelles.
|
