Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia
(Confraria dels Pagesos)
SALVADOR PALOMARLa Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia, dels pagesos, participa a la professó del Sant Enterrament amb el pas del Davallament de la Creu, un dels més antics que avui s’utilitzen. La seva construcció, a començaments del segle XVIII, està directament relacionada amb les transformacions que va viure la religiositat de l’època –fruit de la influència del Concili de Trento– i s’inscriu plenament en un període decisiu en la configuració de la celebració de la Setmana Santa reusenca.
La incorporació del pas a la professó, l’any 1721, va significar l’entrada d’una de les confraries més importants del moment, tant pel nombre dels seus membres com per la seva antiguitat. La confraria dels pagesos té els seus precedents en la confraria devocional de Santa Llúcia, que comptava amb altar propi a l’església de Sant Pere i amb donacions de fidels almenys des del segle XIV. En aquell moment, els seus membres no eren pagesos –qualsevol persona en podia formar part– ni se sap que la confraria tingués cap participació en la Setmana Santa. El 1603, la confraria dels pagesos va adoptar l’altar i confraria de Santa Llúcia.
Almenys des de començaments del segle XVI, la confraria dels pagesos (des de 1657, confraria de Sant Isidre i Santa Llúcia) participava en un dels actes de Setmana Santa: la representació paralitúrgica del Davallament, que es remunta a la tradició baixmedieval de mostrar les escenes de la Passió a través de peces de teatre religiós. A Reus, el Davallament es representava el Divendres Sant a la tarda a l’interior de l’església de Sant Pere, abans de començar la processó del Sant Enterrament. Anava a càrrec de la confraria de la Puríssima Sang, que utilitzava les seves dues imatges: el Sant Crist de la Creu i el Crist jacent del Sant Sepulcre. La confraria de Santa Llúcia també hi estava implicada, ja que en un inventari de la Sang de 1630 hi consta que el “llit sobredaurat per a fer lo Devallament de la Creu” és “de dita confraria y de la confraria dels pagesos”.
Com a conseqüència de les doctrines moralitzadores del Concili de Trento, el 1610 es va alterar la manera en què es representava la peça teatral: fins llavors, eren dos treballadors els qui s’enfilaven amb escales a la creu per desclavar i baixar la imatge. En aquell moment, però, es va considerar que aquest procediment era indecorós i es van substituir els empleats per sacerdots de la Comunitat de Preveres de Sant Pere. El pas següent ja seria eliminar la representació i optar per la seva expressió escultòrica.El misteri del Davallament de la Creu
La construcció del pas es pot datar cap a l’any 1718. Aquell any, el vicari general va retreure als membres de la confraria que, tot i tenir acabat un misteri “del sant Devallament de la Creu, per anar y assistir a las santas professons dels Dijous y Divendres Sants de la Setmana Santa”, no hi participaven. El motiu era que el misteri encara estava sense daurar i poc adequat; no tenien temps de preparar-lo. A més, els seus confrares habitualment participaven en la processó repartits en altres confraries.
Durant tres anys, diversos artesans van treballar per acabar els detalls de l’ornamentació del pas, que devia sortir per primera vegada l’any 1721. Les raons que ens fan pensar en aquesta data són dues: d’una banda, els pagaments per arranjament del pas –daurat, elaboració de sanefes, treball de la creu, col·locació de pomells– s’acabaren precisament el 1721. De l’altra, és el primer any en què consta un pagament a les persones encarregades de portar-lo. Des d’aquell 1721 fins a l’actualitat, el pas ha participat en la processó del Sant Enterrament de manera gairebé ininterrompuda.
Inicialment tenia cinc imatges de fusta policromada, a les quals se’n van afegir dues més a finals del segle xix. La composició escultòrica segueix l’esquema dels davallaments barrocs: el Sant Crist ha estat desclavat i el seu cos, ja a mitja alçada de la creu, forma un eix diagonal que recorre l’escena d’esquerra a dreta i de dalt a baix. Els dos personatges enfilats dalt de l’escala han acabat la feina de treure els claus i sostenen el cadàver mentre el baixen suaument: el de la dreta aguanta el canell esquerre del Sant Crist i el de l’esquerra sosté els extrems de la tovallola amb què el fa relliscar fins a terra. Allà l’esperen dos personatges masculins drets –davant, Sant Joan i darrera, un home amb indumentària jueva i llargues barbes a sota– i dos de femenins agenollats –la Mare de Déu davant i Maria Magdalena, avui destruïda, vora els seus peus.De la religiositat al patrimoni cultural
El reconeixement de la vàlua artística i històrica del pas va portar la Germandat a dipositar-lo al museu de la ciutat el 1934; la Germandat podia sol·licitar-lo i acudir amb ell a processons i festes religioses. Per tal de preservar-lo, el 1959 se’l va sometre a restauració per tal de reparar-lo dels danys soferts durant la guerra. El 2002 es va fer la primera fase del que havia de ser una restauració gradual de tot el conjunt. Malauradament, però, el pas va sortir molt perjudicat en l’ensorrament de la casa de la Germandat el dia 2 d’abril de 2002, l’endemà de Dilluns de Pasqua. La seva restauració, acabada l’any 2004, permet continuar gaudint d’un dels elements del patrimoni artístic relacionat amb la Setmana Santa reusenca.
