Confraria del nostre Pare Jesús del Calvari
Vesta morada, amb cordó franciscà i cucurulla blanca.
Creada l'any 1944, la confraria vol recuperar l'antiga devoció a Jesús Natzarè que hi havia a l'altar de la Germandat de l'església de Sant Francesc.
Els seus estatuts van ser aprovats l'any següent. Des de la seva fundació, la confraria participa en els actes de la setmana santa amb el pas de Jesús del Calvari (1944) i la Verge del Calvari (1952).
La professó del silenci
Hi ha notícies de que l'antiga Germandat de Jesús Natzarè feia una professó que, sortint del convent de sant Francesc, anava fins a l'hospital de sant Joan, la tarda del Dijous Sant.
La professó del Silenci, acte emblemàtic de la confraria del nostre Pare Jesús del Calvari, es va celebrar per primer cop l'any 1947, el vespre de Dijous Sant. Aquesta professó rep el nom pel silenci en que es desenvolupa, circunstància que –juntament amb el fet que els carrers es troben amb l'enllumenat públic apagat– li atorga una gran solemnitat.
La professó comença a l'església de Sant Francesc i acaba a la de Sant Joan.
Els passos
Des del moment de la seva constitució, la confraria participa a les professons de Setmana Santa amb el pas "Nostre Pare Jesús del Calvari", obra de Modest Gené, que figura a Jesús portant la creu en el moment de la seva arribada al Calvari.
La talla de la Mare de Déu del Calvari és obra de Joan Salvador i Voltas.
La vida social de la confraria
L'agrupació organitza diverses activitats durant l'any i, especialment, en el període quaresmal –xerrades quaresmals, vetlla de l'hora santa. Manté també una funció assistencial, adreçada en l'actualitat a actuacions benèfiques i d'ajut als sectors marginats de la població.
El Dimecres Sant organitzen una recollida de clavells que serviran per guarnir els dos passos a les professons.
Entre els actes més emotius, destaca el fet que moments abans d'iniciar-se la professó del Silenci, el confrare major diposita als peus de la imatge una arqueta amb un pergamí on hi consta el nom de tots els confrares morts, com a símbol de la seva presència espiritual en els actes de la confraria.
S'organitza també una trobada social de tots els confrares.
