Confraria de sant Tomàs d'Aquino
"dels estudiants"

Vesta negra. Cucurulla i faixa verda

La seva fundació es remunta al segle XVII, ja que es té notícia de la seva existència abans de 1630. En aquesta època portaven el pas de "la Soledat", cedit el 1675 per la confraria de la Sang. També hi ha referències del 1876 en què segueixen acompanyant el mateix pas, fet que es va mantenir fins al 1936.

La confraria actual, però, va ser reorganitzada per alumnes i ex-alumnes de l'Institut de batxillerat Antoni Gaudí, avui IES Salvador Vilaseca. Van sortir per primer cop a la processó el 1948, acompanyant la Mare de Déu de l'Amargura, imatge cedida per la Congregació de la Puríssima Sang. El reglament de la confraria va ser aprovat el 1951. La junta directiva de la confraria està formada per ex-alumnes de l'Institut.

Cap al 1950 se celebrava una processó entre l'ermita del Roser i la capella de l'Institut. La raó de la vinculació de la confraria amb aquesta ermita és que s'hi venerava l'antiga imatge de la Verge de la Soledat.

El 1964 la confraria va encarregar a l'escultor Ramon Ferran un pas propi: el petó de Judes. Durant uns anys van continuar portant tots dos passos.

En l'actualitat organitzen la "Processó de l'Amargura", el dimarts Sant, en col·laboració amb la confraria de la Verge de l'Amargura. Aquesta professó ja existia a mitjan segle XX i va desaparèixer durant la crisi dels actes de Setmana Santa, en la dècada de 1970. Es va recuperar a finals de la dècada de 1990.

El petó de Judes.
Obra de Ramon Ferran (1964)

És un pas de línia austera que representa el moment de la delació del traïdor Judes. En els primers anys de la seva sortida al carrer, el terra d'aquest pas anava cobert de farigola –herba que es cull tradicionalment els dies de Setmana Santa– com a símbol de vinculació al país. Darrera dels dos personatges destaca un oliver, que evoca el paisatge de l'hort de Getsemaní on es produí l'escena de la traïció.

SETMANA SANTA

Actualitzada el 16/3/08.