Armats de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor JesucristÉs freqüent, a Catalunya, trobar un grup de soldats –figura que romans– que encapçalen les professons de Setmana Santa, acompanyen un pas o munten guàrdia al costat de la imatge del Sant Crist.
Armats durant el viacrucis de Cornudella de Montsant. Arxiu CarrutxaSegons el folklorista Valerià Serra i Boldú i l'historiador Ramon N. Comas, els «armats», anomenats també «manaies» o «estaferms» en alguns indrets, aparegueren a les professons de la Setmana Santa quan el pare Epifià Cedó, de l'orde servita, entorn del 1663, els establí en el seu convent de Nostra Senyora del Bonsuccés, a Barcelona. Aquesta és una notícia que no podem confirmar, però és cert que bona part de les referències documentals més antigues són de la primera meitat del segle XVIII (Reus i Mataró, 1705; Sant Hilari de Sacalm, 1731; Besalú, 1742; Girona, 1751; Tarragona, 1758…).
Aquests personatges són coneguts amb diverses denominacions, armats –potser la més comuna arreu de Catalunya– manaies, estaferms, que s’apliquen, en general, als grups de soldats, encara que, en alguns indrets aquests noms designen personatges diferenciats. El diccionari ens defineix els armats com els homes que, vestits de soldats romans, van a les processons, en representació dels soldats que custodiaven Jesucrist. A les comarques gironines, la tropa de soldats romans s’anomena manaies. A Verges en diuen manages.
Sobre els soldats romans que acompanyaven Jesús durant la seva passió i mort, hi ha diverses creences folklòriques. A tall d'exemple, a Cornudella de Montsant (Priorat) s'explica que un dels dos soldats que eren presents al Calvari procedia d'aquesta població. Cal dir que aquesta mateixa llegenda la trobem en altres pobles.
Tot i que se suposa que els armats han de representar soldats romans, a la pràctica han portat, segons el poble i l'indret, la indumentària que la imaginació popular els hi ha atribuït.
Els armats de Reus, al primer terç del segle XX. Arxiu RCP Sang NSJEls Armats de la Reial Congregació de la Puríssima Sang estan documentats per primera vegada el 1705. Des d'aquella data apareixen citats ben sovint, cosa que permet suposar que han participat a les professons de la Setmana Santa reusenca durant prop de tres segles.
Així, per exemple, sabem que, el 1741, uns fadrins forasters van demanar els seus vestits en préstec. O que, el 1828, la confraria els hi va rebaixar l'ajut que els hi donava. L'any següent, però, el nombre d'armats augmentà i es van fer vestits nous. El 1840, els vestits es van deixar per a una funció teatral –potser una representació de la Passió–, tal com s'havia fet en anys anteriors.
Fins al 1844 el nombre d'armats no va passar de divuit. El 1845, van augmentar en dos més, per tal de poder desfilar en formació de quatre. Entre 1862 i 1889, aproximadament, va existir a Reus un grup infantil d'armats.
Quant al segle XX, sabem que el 1933 la congregació de la Sang comptava amb 18 vestits de soldat, un de capità i el penó. Aquestes indumentàries, però, es van perdre el 1936.
Els armats reusencs, als anys quaranta del segle XX. Arxiu RCP Sang NSJL'any 1942 tornaren a sortir a les professons. Aquest any i els següents, es lloguen vestits a Barcelona, fins al 1948. Aquell any es van fer vestits nous –que han arribat fins a l'actualitat– i van desfilar una cinquantena d'armats. Avui, el grup d'armats de la Sang està format per una trentena de membres i els vestits han estat renovats.
Des de fa anys, els armats de la congregació de la Sang han participat en algunes professons fora vila. Ja el 1961 van anar a Sitges i, més recentment, han participat en les diverses trobades d'armats, d'àmbit provincial i nacional, que s'han celebrat.
La seva tasca principal és la de precedir les professons i fer guàrdia d'honor a la imatge del Sant Crist de la Sang els dies de la Setmana Santa.
