Armats de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist (2)La indumentària actual dels armats reusencs poua, com la de tants altres indrets, de la imatge del soldat romà popularitzada pel cinema. El color dominant és el vermell i les llances, característiques dels nostres armats, són una mena d'alabardes com les del segle XVI.
Les sortides dels armats es preparen amb setmanes d'antelació. El dijous de Passió –l'anterior al Dijous Sant– els armats realitzen el seu darrer assaig i desfilen –amb les llances, però sense l'uniforme– fins a l'església de la Sang, en un acte que ha esdevingut tradicional i que s'anomena «baixada de llances».
Els armats fan guàrdia en tots els actes relacionats amb la Setmana Santa: els viacrucis al temple de la Sang, durant la Quaresma; el pregó de la celebració; encapçalen les professons organitzades per altres confraries –les de l'Amargura, de l'Empresonament, del Silenci– i les del Divendres Sant –les del migdia i de les tres–, pròpies de la congregació de la Sang, i la del Sant Enterrament, al vespre. Fan guàrdia d'honor durant la funció de l'Agonia o de les Set Paraules, a banda i banda de la imatge del Sant Crist –rellevant-se cada dues paraules– junt amb els homes de ferro o centurions, coneguts popularment com «el bon lladre i el mal lladre». També es situen a la porta de la Prioral. Durant aquesta funció, després de la setena paraula i mentre s'interpreta el Miserere, els armats situen les seves llances cap endavant, amb la punxa cap a terra, «a la funerala», com a senyal de respecte per la mort de Jesús a la creu. Un moment d'especial emoció el constitueix l'arribada a la porta de l'església de la Sang, des de la Prioral. El capità manaies dóna tres cops amb la llança perquè s'obri i el caporal corneta interpreta el «Toc de Silenci», de forma que la imatge entra a la plaça de la Sang en el més absolut silenci, fins que, un cop davant la porta, el clavari la gira vers la gentada que omple de gom a gom el recinte, moment en que es demanen les «tres gràcies». Els armats fan, evidentment, la guàrdia a la imatge durant l'adoració a la imatge que té lloc a continuació a l'interior del temple.
Una de les seves formes característiques d'evolucionar en el curs de les professons és el pas anomenat «de la cadena», que consisteix a avançar un pas llarg i recular-ne un de curt, tot picant amb la llança a terra. Els armats es creuen entre ells, imitant el trenat d'una cadena.
Un tabaler dels armats actuals. SPALa cohort romana és manada i dirigida pel capità manaies. Aquest porta una indumentària diferent, de color blau, i un penó amb les inicials SPQR, que signifiquen «Senatus Populusque Romanus», però a les quals la veu popular ha atorgat un altre significat, «Sastres pobres que robeu»", i afegeix, capgirant les lletres, «Robeu, que pobres sereu».
Aquest personatge té la seva història particular en el conjunt de la formació. Sabem, per exemple, que el nomenament del capità manaia es feia per elecció cap el 1852. També consta que, durant el segle XIX, alguna vegada va desfilar a cavall. El 1876, un capità d'armats, Pere Guinovart i Porta, va morir en el transcurs de la processó. Aquest fet ha restat en el llegendari local i la veu popular diu que la causa va ser un cop errat de la llança que li va picar al dit gros, en lloc de terra, i que va ser enterrat amb el seu vestit de soldat romà.
La persona que va ostentar durant més anys aquest paper, si més no dels coneguts, fou Josep Guinovart i Pallejà, capità manaia entre 1923 i 1962. Després, han encapçalat els soldats romans Antoni Civit, Miquel Celma, Antoni Casanovas, Francesc Navais, Mariano Gil... L'any 2001, el capità va recuperar el vaivé del penó amb què s'inicia la professó.
Altres armats reusencs
Al segle XIX hi ha notícies de la participació dels soldats romans en representacions teatrals i, fins i tot, al carnaval, integrant el sèquit del rei Carnestoltes. Efectivament, a Reus, hi havia diverses cases de lloguer d'indumentària teatral i festiva que facilitaven els vestits per a diferents celebracions, a banda de la Setmana Santa. A començaments del segle XX, amb el nom d'armats, figuren també a la cavalcada de Reis.
Tot i que els més antics són els armats de la Sang, altres confraries reusenques tenen els seus propis soldats romans. Aquest és el cas de la confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari –els nasarenos– i de la Germandat dels Sants Just i Pastor. Aquestes confraries van ser fundades als anys quaranta del segle XX. Els soldats romans de la confraria del Nostre Pare Jesús del Calvari porten dues torxes durant la professó del Dijous Sant a la nit.
Soldats romans de la confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari. SPA
