La platja de Salou, a començaments
del segle XX
El barri de St Cristòfol està format pels carrers de la Galera, del Galió, de Pubill Oriol, la plaça de les Basses, el corredor de les Basses i el carreró de la Perla.
Una antiga imatge de l'any 2000
Segons la tradició cristiana, sant Cristòfol era un gegant que ajudava als viatgers a travessar un riu. Una nit, ajudà a travessar un nen i es veié en grans dificultats per aconseguir-ho.
El sant és habitualment representat com un gegant amb el nen Jesús assegut a la seva espatlla esquerra, i sostenint amb la mà dreta un arbre amb tot el brancatge que li fa de bastó.
La vinculació del sant a l'aigua, arreu de Catalunya, el situa com un dels protectors d'aquells que s'hi han de moure, sobretot al mar. Un costum prou generalitzat era començar la temporada de banys el dia 10 de juliol, perquè això assegurava la protecció del sant contra el perill d'ofergament, especialment si s'entrava a l'aigua al punt del migdia. Però també hi ha pobles on es creia que el dia de Sant Cristòfol sempre s'ofegava algú, com una mena de tribut que el mar es reclamava.
La festa comptava també amb el seu costumari en les poblacions d'interior. Amb pràctiques com tirar nou palets o còdols a l'aigua d'un riu, tot resant una oració, o –tal com succeeix per Sant Joan– remullar la gent que passa pels carrers. O anar-se a banyar al riu, travessar riuets i torrents amb els peus descalços, sobretot les mares amb els fills en braços, com a pràctica curativa.
Els banys a Salou
El 10 de juliol assenyalava a Reus l'inici de la temporada de banys a Salou. Durant el segle XIX la percepció de la costa des de la ciutat es va transformar radicalment. Si cap al 1800, el mar era una via de comunicació importantíssima per al comerç reusenc, però alhora una font de perill; un segle després la costa era un indret de lleure i esbarjo, on practicar activitats saludables.
A finals del segle XVIII els reusencs armaven en cors una balandra de guerra per lluitar contra maonesos i algerians. El 1805 intentaven la construcció d'un canal navegable entre el nucli urbà i el port de Salou. El segle de la industrialització acabaria, però, amb un nou mitjà de comunicació en actiu: el ferrocarril entre Reus i Salou –popularment conegut com «el carrilet»–, inaugurat el 1887.
A mitjan segle XIX, una gran quantitat de població es desplaçava el dia 10 de juliol de Reus a les platges de Salou. Una mena de ritual que deixava mig buida la vila. Una crònica periodística del 1859 avalua en més de 3.000 les persones que aquell dia van tornar de la costa amb carro al capvespre. Amb el pas dels anys, l'inici de la temporada de banys s'avança, segons els anys, però la diada del sant conservà el seu caire de festa no oficial.
La festa del barri del carrer de la Galera
Sant Cristòfol havia estat patró d'un barri del nucli antic antic reusenc, el format pel carrer de la Galera, el del Galió, el de Pubill Oriol i la plaça de les Basses. La festa al carrer és documentada des del segle XVI i al segle XVII el sant comptava amb una capelleta en una casa cantonera dels carrers de la Galera i del Galió.
La il·luminació de la capella del sant, l'envelat dels carrers, l'espígol i les coques repartides per les noies o sagristanes i el ball a la vetlla de la diada, eren components de la celebració. També s'emprava la pirotècnia, en forma de tronades o de castells de foc, o s'organitzaven curses a peu per l'entorn del barri. Alguns anys hi actuaven danses populars, com el ball de valencians. Al segle XIX eren habituals les cercaviles de les colles de grallers i els balls de gralles. La festa es va celebrar amb una gran continuïtat fins a començaments del segle XX. Una de les últimes fou la del 1901, amb els carrers guarnits, il·luminacions i un envelat que ocupava tota la plaça de les Basses i part del carrer de la Galera. Les parelles de sagristans repartiren espígol i coques per les cases i acudiren al ball en comitiva, encapçalada per un grup de diables tirant carretilles.
En el primer terç del segle XX –fins a la Guerra Civil– es mantenia el costum de posar la imatge a la seva capella, propietat de la família Miró Salvat, i guarnir-la amb flors. A la dècada de 1910 encara es celebrà algun cop la festa de barri, amb ball. I el 1925, el propietari d'un bar organitzà un ball a la plaça per recordar les antigues festes.
La capella va desaparèixer amb les reformes de l'edifici on estava ubicada. A la dècada de 1980 encara fou exposada, algun cop, el 10 de juliol a l'aparador d'una botiga del carrer de la Galera. Les imatges, les conservà la família i des del 1991 són en un altar lateral del santuari de Misericòrdia
El patró dels conductors
La festa de Sant Cristòfol com a patró dels xofers es celebrà a Reus des del 1919, organitzada per la Mutualitat de xofers, amb la corresponent benedicció de vehicles i ball a la tarda. El costum de beneir els vehicles ha arribat fins a l'actualitat.
L'anada a l'antiga
Iniciada a la dècada de 1980, aquesta és una festa de recreació del passat que se celebra a Reus el cap de setmana més proper al 10 de juliol, organitzat per la Federació Reusenca d'Associacions del Carnaval de Reus. Els participants es desplacen a Salou en vehicles d'època o ambientats i amb indumentàries que recorden les emprades al voltant del 1900. Van a banyar-se a la platja de Ponent de Salou i el dia a la platja el passen sota una gran lona, que serveix a les colles per protegir-se del sol, dinar i fer la típica migdiada. Homes i dones es banyen per separat.
