La festa continuà durant bona part del segle xx, amb una circunstància que influirà notablement en el seu desenvolupament i la seva desaparició posterior. A partir del 1939, el 18 de juliol fou dia festiu però per circunstàncies absolutament alienes a la devoció local a la santa. El règim franquista celebrava aquest dia la seva diada gran, l’aniversari del “alzamiento”, la sublevació militar contra el govern legítim de la República que va donar inici a la guerra civil. Abans del 1936 la fira tenia el seu punt més alt al vespre i, sobretot, a la nit ja que la gent treballadora no hi podia anar abans.
El fet de ser festa a tot l’Estat va contribuir primer al manteniment del costum reusenc encara que mai va existir una identificació de la fira amb la festa oficial. Però també, a partir dels anys 1960, va esdevenir un dia de sortir de la ciutat i anar a la platja. La fira va entrar, com tantes altres celebracions locals, en un període de crisi derivat del canvi de costums i les formes de lleure que comportava el desenvolupament econòmic. En els seus últims temps era formada bàsicament, per un conjunt de parades de fireta i dolços on eren omnipresents els bastons i les espases de caramel, la fireta, les pilotetes de goma amb cinta elàstica i els espantasogres.
No cal dir que, amb l’arribada de la democràcia i la desaparició del 18 de juliol com a diada de festa laboral, la fira de santa Marina –prou tocada per la mateixa evolució de la societat– es va acabar d’extingir.
