Sembla que la festa Santa Marina és present des dels primers moments en que existeix l’ermita de Misericòrdia de Reus, a començaments del segle XVII. Segons Josep Rius, la festa de Santa Marina va començar el 1612. En tot cas, una notícia d’arxiu ens indica que el 1618 –potser per primera vegada– ja se celebrava un ofici de completes a l’ermita, el 17 de juliol, i l’endemà, missa cantada. La devoció a la santa era present, d’altra banda, a la ciutat. Aquell mateix any, els veïns del carrer de les Galanes demanen al consell de la Vila lloc per a poder fer una capella “de St Blay y Sta Marina an dit carrer, en una llàntia devant lo lloc aont estiga més desent y fasa manco nosa”. Una tradició reusenca del segle XIX situa, en canvi, el començament de la festa al segle XVIII, per causa del vot personal d’un baster del carrer Rosic que es va curar gràcies a l’ajut de la santa. La devoció a santa Marina és present en altres poblacions de la comarca sobretot a Pratdip que compta amb un santuari objecte de devoció per part de diverses poblacions del Baix Camp i el Priorat.
La celebració tindrà continuïtat en la primera meitat del segle XVII, només interrompuda per circunstàncies excepcionals com, per exemple, la guerra de Separació. Així, el 17 de juliol de 1645, es va demanar que es fessin les completes i els oficis que eren costum per la diada de Santa Marina a Misericòrdia.
Més enllà dels actes estrictament religiosos, sabem que es feia una capta i que es repartia pa beneït –una pràctica prou acostumada a les celebracions populars– i que s’obsequiava als prevères amb un refresc.
Segurament l’anada al santuari, per assistir als oficis, va adquirir immediatament un caire de festa, especialment per als joves. Si més no, perquè això és el que succeeix en tots els aplecs i romiatges que tenen lloc a les ermites. Les recomanacions dels bisbes, documentades en les visites pastorals, posen en evidència com aquestes celebracions fora vila esevenien un marc de relació entre les parelles de fadrins que no acostumava a agradar gens a l’Església. A tall d’exemple recollim aquesta anotació referent al 1767: “mandamos al hermitaño de dicha hermita [Misericordia] que todos los días del año cierre las puertas de dicha hermita al toque de las oraciones, sin abrirla, después de ellas, a persona alguna por ningun pretexto. Y porque en la vigilia y dia de santa Marina sucede proporcionadamente lo mismo que en los dias del novenario, añadiéndose la circunstancia de ponerse muchas tiendas, en que se compra y vende a las gentes que concurren, ordenamos y mandamos que en dichos dos dias se cierren tambien las puertas al anochecer y que las tiendas de comestibles se pongan distantes y apartadas de la Hermita para guardar a este Santuario de tanto nombre, el respeto y veneración que se le deve”. El manament referència al novenari de Misericòrdia –durant el qual també hi havia costums festius que desagradaven– i ens indica que a la segona meitat del segle XVIII la fira estava plenament consolidada. I encara el 1786 s’insisteix en la prohibició severa “que en la festa de santa Marina, ni altre algun dia se fasen balls, jochs o diversions bulliciosas y profanas devant de aquest santuari” i també “prohibim qualsevols tendas devant o immediatas a aquest santuari del qual deuran tancar-se las portas indispensablement luego de entrada de nit o toch de las primeras oracions”.
