L'Àliga saluda la custòdia a la seva sortida de la prioral de Sant Pere.

Els gegants a la processó de Corpus

Caixes de coques amb cireres

La festa de Corpus se celebrava el dijous després de la vuitada de la Pentecosta. En l’actualitat, l’Església el celebra el diumenge següent, tot i que perviuen alguns costums populars relacionats amb la data antiga. La celebració vol honora el Cos de Crist, present en el sagrament de l’eucaristia. La festa segueix el model de les solemnitats, festes excepcionals que se celebraven per honorar un personatge notable que visitava una vila, per commemorar un esdeveniment polític o una victòria militar, o per donar gràcies al Cel pels favors rebuts.
En la celebració del Corpus hi conflueixen elements propis de les festes de primavera –enramades, catifes de flors, l’ou com a símbol de fertilitat... – i de les solemnitats urbanes on hi participen les confraries d’ofici –o gremis– amb les seves banderes i demostracions festives, les autoritats cíviques i religioses. A la festa de Corpus hi trobem, des del segle XV, els gegants i les peces del bestiari festiu, les danses i les representacions de teatre popular que, més endavant, passaran a formar part dels seguicis de festa major.
A Reus, al segle XVII, participaven a la festa de Corpus els elements festius propis de la vila: els gegants, la mulassa i l'àliga. Desapareguda l'àliga, al segle XVIII, van restar els gegants i la mulassa, que han arribat fins amb els nostres dies junt amb els nanos i, de nou, l'àliga que s'hi reincorpora el 1997
Des d'antic, el so de l'anomenada popularment campana dels gegants, una peça petita del campanar de Sant Pere, de so viu, que anunciava el començament de la festa o, excepcionalment, les situacions de perill, assenyalava l'inici de la cercavila. Tal com reflecteix el diari reusenc Lo Somatent, el 9 de juny de 1887:

"Ab gran alegria de la quitxalla sortiren á las tres de la tarde d'ahir á recorrer los carrers y plasas de nostra població los sis gegants i mulassa de que's compon la comitiva, que tots los anys y en lo mateix dia indica al vehinat la festivitat del S.S. Corpus Christi."

A Reus, la canalla que seguia als gegants en la seva primera sortida habitual de l'any, la tarda de la vetlla de Corpus, anava menjant coques amb cireres. El costum es repetia per Sant Pere, quan la tarda del 28 de juny, els gegants sortien a fer la cercavila.

La coca amb cireres

La coca amb cireres és una coca de sucre, coberta de cireres, que forns i pastisseries ofereixen quan comença la temporada d'aquesta fruita. Com sol passar en la gastronomia popular, sempre es menja allò que hi ha més a l'abast. I, en temps de primavera, les cireres són indubtablement un saborós complement a la coca ensucrada, ben present en moltes festes durant tot l'any.
Quant al costum de menjar-ne per Corpus, no se sap quan va començar, si és que té sentit pensar que hi ha un punt de partida concret. Podem creure que el costum va aparèixer simplement perquè, en aquests dies de primavera, els forns feien coques i perquè els gegants han tingut sempre un atactriu notable per als més petits.
El costum de menjar coques per Corpus és comú a d'altres poblacions, però ha conservat la seva vigència a Reus com un referent de la festa de Corpus.

Hii ha una llegenda local que situa l'inici d'aquesta pràctica en les coques que obsequiava, a mitjan segle XIX, un sabater del carrer de les Galanes. Josep Güell i Mercader recull entre les seves notes per al segon volum de Coses de Reus, conservades a l’Arxiu Municipal, un retall de diari en que es decriuen els suposats orígens d'aquesta tradició:

"Propia d'aquest dia solzament, tenia lloch en aquesta ciutat una costum que encara no hem tingut ocasió de veurer-la per personas que tenen més de mitja centúria l'hem sentida contar de la següent manera. Vivia al carrer de las Galanas, en la casa que avuy està senyalada de número 7, un sabater anomenat Joan Ambort que a la vegada era encarregat del pes de la farina en l'edifici conegut per la Farinera, qui tenia la paciència de recullir las mostras, y sacudir en un punt aproposit de la llotja, los sachs buits de la farina, procedents de las transaccions. La insignificant cantitat de dita pols era guardada durant tot l'any y, convertida en pasta y ab una coca redona cuberta de cireras, era entregada a la multitut de noys que, sabent la costum, la anavan a buscar a la sortida dels gegans, per acompanyar a aquestos durant la passada d'aquesta tarde.
La agudesa del Sr. Ambort durà llarchs anys, fins al 1856 en lo que morí del cólera, y disfrutava en extrem en las varias horas que durava la confecció de las cocas, y sobretot en la gatzara que's movia tanta munió de xicots al temps de repartir las sabrosas cocas ab cireras. En un dels anys que fem referència, obsequià a tots los individuos del Ajuntament ab una coca a cada un"

Sigui real o no aquesta explicació, el cert és que, a mitjan segle XIX, el costum era prou vigent, com ho mostra Andreu de Bofarull quan al seu llibre Reus en el bolsillo, publicat el 1851, anota:

"Lo mismo antes que ahora los gigantones y la tarasca, son en mi concepto la parte mas interesante de la fiesta, porque llevan en pos de sí un ejército de chiquillos, cuya mayor parte anda provista con la indispensable torta conguindas o cerezas, como a nutritivo que debe dar fuerza a sus pulmones para producir aquella atronadora bataola de gritos y chillidos"

Pere Cavallé a Festes de Reus, tot recordant la seva pròpia infantesa, descriu aquest costum a finals del segle XIX:

"Dinàvem i, molt abans de les tres de la tarda, tots els xiquets de Reus ens trobàvem congregats a la plaça de Sant Joan per a esperar la sortida dels gegants. Apareixen, aquests, per la porta de l’Hospital; s’arrengleraven al mig de la carretera: al davant, la mulassa, la guita; després, els dolçainers –en una orella, un clavell i, a l’altra, la ploma amb que desembussaven la llengüeta de l’instrument– i a continuació, la vitxeta i el vitxet, la geganta i el gegant moro; la parella d’indis... i una corrua de brivalls que, si no rumbejaven la coca amb cireres com en els dies de Corpus, pocs érem que no portéssim alguna llaminadura per més endolcir la fruicció d’aquella tarda feliç. A l’hora fixada, la joiosa comitiva es posava en marxa carrer de Sant Joan avall, per anar a la plaça del Mercadal i d’allí seguir la ruta a què obligava el costum de ballar el vals davant les cases dels regidors i autoritats

El costum esdevingué tradició i ha perviscut fins a l’actualitat. Avui, continua de forma individual –forns i pastisseries ofereixen el producte tant aviat com hi ha cireres de temporada– i també de forma més institucionalitzada. El dijous de Corpus –com ja s’ha dit, en l'actualitat, l'Església celebra la festa el diumenge– s'organitza una ballada dels gegants a la plaça del Mercadal i es reparteixen coques amb cireres a la canalla que hi assiteix.
La confecció de les coques és a càrrec del gremi de pastissers. L'any 2002, per exemple, els pastissers reusencs volgueren fer la coca més gran del món, però com que no hi havia cap forn amb prou capacitat per a coure-la, els onze participants optaren per fer vint grans coques, cadascun, que van ajuntar a la plaça del Mercadal, formant un coca d'uns 120 metres. En total, uns cent deu quilos de pasta i una quantitat similar de cireres que van donar per més de dues mil raccions.
A Reus, el Corpus és la festa de la coca amb cireres