| -
EL RETORN |
El 1978 el carnaval torna de la mà de la gent d'ordre. De la mà dels amics de la broma, gens compromesos ideològicament, i dels darreres autoritats franquistes. La recuperació del carnaval a Reus no és, en absolut, un més o menys arriscat exercici de llibertat. És un intent d'imitar els espectaculars carnavals històrics. La fest neix mesurada, controlada i dirigida, amb permís de les autoritats, tot i que a partir del segon any no existeixi una implicació directa del poder municipal en l'organització de la festa. El retorn del carnaval coincideix, però, amb el despertar de les espectatives d'una transformació cultural de la ciutat. El carnaval esdevé un marc altament propici per a l'expressió d'un naixent moviment cultural. El 1979, els joves que han participat en els darrers anys de la lluita contra el franquisme, aporten un contingut al projecte dempcràtic que vol anar molt més enllà de la convocatòria d'unes eleccions. El carnaval esdevé la caixa de ressonància de la reivindicació de les estructures menors del poder, de la participació ciutadana, dels canvis en el model cultural i festiu existent fins el moment Els carnavals entre 1979 i 1984 aporten a la història de la nostra festa, alguns dels fets més significatius del darrer segle. El tòpic de la guerra de tomaques de 1983, en el que s'enfronten obertament els democràtes formals i els moviments de carrer, ens pot servir de exemple. Més enllà de la prohibició-acceptació de la batalla carnavalesca hi trobem un canvi important en la dinàmica cultural de la ciutat que es fa sentir, a partir de 1984, en molts altres àmbits. |
||
| a | |||
| a | |||
| a | |||
| a |
2003
carrutxa@etnocat.org |