| -
ELS PAPERS DEL CARNAVAL DE REUS II |
Aquest és un període amb força activitat pel que fa a les publicacions carnavalesques. Apareixen noves capçaleres, algunes vinculades a colles que participen a la Rua i, sobretot, revistes com La bèstia negra treuen més d'un número i, sobretot, s'editen centenars d'exemplars en un intent d'arribar a un sector ampli de la població. L'any 1986, a més de La garrotada, que reclama el seu deganat sobre la premsa carnavalesca pel fet d'haver sortit unes hores abans que La bèstia negra en el carnaval de 1984, s'editen el Perdonavides, que ja havia sortit el 1985, El pet de Déu o el Rei del Mambo, o més endavant, Lo pa de quilo (1987) o El Xafarder de Reus (1987-88), per esmentar alguns exemples. Algunes colles, com els Galindons, utilitzen el format revista, amb notícies humorístiques, per treure el seu programa o generen les seves revistes com L'orinal frustat, a partir de 1988. Entre aquestes, destacarà per la seva continuïtat i qualitat el Pessigolla magasin, editat per la colla del mateix nom a partir de 1990. La colla "ajuntament de carnaval" incorpora sistemàticament en els seus programes la crítica al govern municipal i als organitzadors del carnaval. El 1987 apareix el Deus Riari, una publicació amb una maquetació prou acurada -que la fan sospitosa de comptar amb professionals del disseny gràfic– i que sortirà fins el 1990. La malababa segueix en actiu, encara que no surt cada any. Un altre fenòmen que es produeix en aquest anys és l'aparició de revistes d'empresa o d'entitat, dedicades a la broma sobre els afers interns, amb pocs exemplars de tirada i destinades a un públic reduït. El 1990, el mateix programa oficial de la festa adoptarà el format de revista satírica carnavalesca. Tantmateix, aquest punt àlgid assenyala l'inici de la decadència d'aquesta activitat festiva. Una davallada que s'ha de vincular, sens dubte, a l'esdevenir de la festa, cada cop més depenent del pressupost municipal de Cultura i controlada per una cúpula de dirigents de colles molt propers a la regidoria. Altres factors, sens dubte, contribueixen a accentuar la tendència. La garrotada deixà de sortir el 1988, víctima –potser– d'alguna crisi associativa relacionada amb el col·lectiu que la impulsava. La bèstia negra entra en crisi a causa del conficte intern de l'entitat que li donava suport, el 1990. La revista encara surt, però, els dos anys següents, amb menor tirada i centrada, en bona part, en referents interns. La desaparició de La bèstia negra s'emmarca en la fi d'una etapa que havia començat el 1979. Un periode en què l'edició de revistes es vincula moltes vegades a models més o menys alternatius de festa. A començaments dels anys noranta el carnaval és monopoli de l'IMAC i d'algunes colles. |
||
| a | a | ||
| a | || PRIMERA PART || TERCERA PART || EXEMPLES DE PUBLICACIONS || | ||
| a | |||
| a |
2003
carrutxa@etnocat.org |