| -
ELS PAPERS DEL CARNAVAL DE REUS I |
Un dels trets característics del carnaval de Reus ha estat la proliferació d'impresos i publicacions, de caire divers, relacionats amb la festa. A diferència d'altres carnavals, amb un component satíric basat en l'oralitat, la festa reusenca compta amb una llarga tradició de fulls i publicacions humorístiques i satíriques, que arriba fins a l'actualitat. Certament, en els orígens d'aquesta pràctica, cal considerar, d'una banda, la importància de la indústria gràfica a la ciutat que, ja al segle XVIII, comptava amb una notable presència a la ciutat. De l'altra, un carnaval -el de la segona meitat del segle XIX- basat en un moviment associatiu potent, el mateix que propiciava una intensa activitat cultural, recreativa o política durant tot l'any o que explica l'aparició constant de publicacions periòdiques de tot tipus. La literatura carnavalesca impresa és, per tant, una forma específica de comunicació festiva, que atorga una personalitat pròpia a la celebració reusenca. Dels carnavals del segle XIX i començaments del XX es conserven abundants materials impresos. Les entrades i carnets, per als balls de màscares de cafès i societats, són un exemple de gran interès artístic, a l'igual que alguns programes. També hi ha mostres literàries: proclames i bans del govern de SM Carnestoltes, testaments i esqueles, que s'editen com a fulls solts, al temps que la premsa local crea seccions carnavalesques en les que es reproduiexen els textos. Certament, la sàtira oral -de ben segur, més punyent que l'escrita– i la literatura sobre suports efímers -com els "fanals" que sortien als enterraments carnavalescos- era ben present en els carnavals del passat, com ho testimonien les referències a la premsa o algun text manuscrit que s'ha conservat. El retorn del carnaval als carrers de Reus, el 1978, s'inspira -estètica i coceptualment- en els grans carnavals dels primers anys del segle XX. Els condicionaments polítics del moment i el mateix tarannà dels promotors, però, fan que l'organització proposi, en fulls i programes, un humor amable i respectuós amb les institucions que no comporti problemes. A l'any següent, el 1979, com a resposta al que es considera un carnaval massa domesticat, un petit grup de gent jove edita, molt artesanalment, una publicació satírica de Carnaval -el Tururut Viola- que esdevindrà un referent per a tot un sector de la població que desenvolupa un carnaval alternatiu al programa oficial. Fins el 1984 serà pràcticament la única publicació carnavalesca, amb alguna comptada excepció, per exemple, el full Tonpare Notenàs. Òrgan sexual del comanado Tamara Esxata (1982). Aquesta publicació desapareix, per voluntat pròpia, després del 1983, un any clau en la història recent de les festes populars a Reus. El 1984 apareixen noves publicacions: La bèstia negra, que es vincula clarament a una colla -informal, però ben definida– o La garrotada, repartida per mascarots anònims i, per exemple, molt crítica amb la cultureta local i amb alguns membres de La bèstia per la seva col·laboració amb el Centre de Lectura, amb l'ajuntament o l'organització del carnaval. I és que les publicacions carnavalesques reflecteixen, des d'una perspectiva històrica, els diferents posicionaments ideològics o les estratègies dels col·lectius implicats en la festa, i aporten elements de coneixement que difícilment apareixen reflectits en altres fonts. En aquest moment apareixen altres publicacions com La mala baba, vinculada a sectors llibertaris. Algunes colles realitzen sàtires prou elaborades com la que fa la colla Terrabastall, el 1985, amb els regidors de l'Ajuntament a partir de fotomuntatges sobre les estàtues que hi ha a la ciutat. |
||
| a | a | ||
| a | || SEGONA PART || EXEMPLES DE PUBLICACIONS || | ||
| a | |||
| a |
2003
carrutxa@etnocat.org |