La festa de Tots Sants tenia, a l'igual d'altres celebracions,
les seves representacions teatrals al carrer. Per la seva temàtica,
començarem per parlar del ball de la mort, encara que pròpiament
no fos exclusiu d'aquesta diada.
El ball de la mort és una representació
de teatre medieval força estesa arreu d'Europa. Antigament s'havia
representat, com era comú en els actes sacramentals, a l'interior
dels temples, a les seves portes o als atris. Més endavant devia
passar al carrer i era representat en ocasions solemnes, i no pas, com
hem dit abans, només per Tots Sants.
Hi ha notícies de la seva representació
a barcelona a mitjan segle XVII, l'única versió però
que es conserva d'aquesta dansa dramàtica en català és
del segle XV. Obra d'en Pere Miquel Carbonell, sembla no haver estat representada
mai.
Així, les ordinacions de la congregació,
datades el 1793, expliquen en el seu setè apartat:
Que por estar Penitenciada y obligada esta Sta. Cgn.
ha de hacer el baile llamado lo vall de la mort en las entradas o recivimientos
de los nuevos Arzobispos de Tª en aquella villa cada uno de los alistados
en dicha Cgn. tomara el oficio que por suerte le tocare en dicho Baile
(...)
Aquest ball es representava en les festes cíviques
importants, juntament amb altres que anaven a càrrec de les confraries
gremials. El ball de la mort devia perdurar a la Selva fins a la segona
dècada del segle passat, com a mínim, data relativament propera
si la comparem amb les referències d'altres poblacions. Ja el 1816
consta que la mateixa confraria selvatana feia el ball de bastonets i més
endavant el de cercolets, balls que degueren desplaçar el ball de
la mort de les festivitats selvatanes.
A la comarca del Baix Camp sabem de la representació
del ball de la mort a la Selva del Camp. En aquesta població era
representat pels confrares de la congregació de la Sang, en les
festes i solemnitats motivades per les entrades al poble dels senyors arquebisbes
de Tarragona, quan aquests prenien possessió temporal del castell
i terme de la vila de què eren barons i senyors.
A Reus, a començaments dels vuitanta, es va representar
el mateix dia de Tots Sants, o a la vetlla, una versió del ball
de la mort. No es tractava, tal com apuntaren els seus promotors, s'una
representació tradicional, sinó d'una experiència
de teatre de carrer, amb textos de nova creació i alguns elements
tradicionals (tonades, cançons i alguns versets), intentant apropar-se
a la dinàmica que tenien els antics balls parlats.
En aquesta versió, que s'anava modificant una mica
cada any per la mateixa gent que la interpretava, la mort anava a cercar
el rei, el bisbe, l'usurer, la jove, el pagès vell i la malalta,
que l'accepten o la refusen, però acaben inevitablement emportats
per ella.
EL TEATRE