EL TEATRE


   

 

La festa de Tots Sants tenia, a l'igual d'altres celebracions, les seves representacions teatrals al carrer. Per la seva temàtica, començarem per parlar del ball de la mort, encara que pròpiament no fos exclusiu d'aquesta diada.

El ball de la mort és una representació de teatre medieval força estesa arreu d'Europa. Antigament s'havia representat, com era comú en els actes sacramentals, a l'interior dels temples, a les seves portes o als atris. Més endavant devia passar al carrer i era representat en ocasions solemnes, i no pas, com hem dit abans, només per Tots Sants.

Hi ha notícies de la seva representació a barcelona a mitjan segle XVII, l'única versió però que es conserva d'aquesta dansa dramàtica en català és del segle XV. Obra d'en Pere Miquel Carbonell, sembla no haver estat representada mai.

Així, les ordinacions de la congregació, datades el 1793, expliquen en el seu setè apartat:

Que por estar Penitenciada y obligada esta Sta. Cgn. ha de hacer el baile llamado lo vall de la mort en las entradas o recivimientos de los nuevos Arzobispos de Tª en aquella villa cada uno de los alistados en dicha Cgn. tomara el oficio que por suerte le tocare en dicho Baile (...)

Aquest ball es representava en les festes cíviques importants, juntament amb altres que anaven a càrrec de les confraries gremials. El ball de la mort devia perdurar a la Selva fins a la segona dècada del segle passat, com a mínim, data relativament propera si la comparem amb les referències d'altres poblacions. Ja el 1816 consta que la mateixa confraria selvatana feia el ball de bastonets i més endavant el de cercolets, balls que degueren desplaçar el ball de la mort de les festivitats selvatanes.

A la comarca del Baix Camp sabem de la representació del ball de la mort a la Selva del Camp. En aquesta població era representat pels confrares de la congregació de la Sang, en les festes i solemnitats motivades per les entrades al poble dels senyors arquebisbes de Tarragona, quan aquests prenien possessió temporal del castell i terme de la vila de què eren barons i senyors.

A Reus, a començaments dels vuitanta, es va representar el mateix dia de Tots Sants, o a la vetlla, una versió del ball de la mort. No es tractava, tal com apuntaren els seus promotors, s'una representació tradicional, sinó d'una experiència de teatre de carrer, amb textos de nova creació i alguns elements tradicionals (tonades, cançons i alguns versets), intentant apropar-se a la dinàmica que tenien els antics balls parlats.

En aquesta versió, que s'anava modificant una mica cada any per la mateixa gent que la interpretava, la mort anava a cercar el rei, el bisbe, l'usurer, la jove, el pagès vell i la malalta, que l'accepten o la refusen, però acaben inevitablement emportats per ella.

 

El ball de la mort es representava per les places del nucli antic de la ciutat en el transcurs d'una processó d'ànimes. Aquesta processó estava inspirada en el costum que tenien els joves d'alguns pobles de la nostra comarca de sortir, la nit de Tots Sants, disfressats amb un llençol blanc, a espantar els vianants, com si fossin esperits del més enllà. A Reus, hi havia costums semblants, com veurem tot seguit. Els participants a la processó d'ànimes portaven un llençol o tela blanca al damunt i la cara tapada amb un vel negre, una torxa o ciri a la mà, i anaven acompanyats per la música de timbals, gralles i, alguna vegada, de sacs de gemecs.

A Reus havien estat molt populars les representacions al carrer del Don Juan Tenorio, com si estractés d'un ball parlat. Sortia el vespre de Tots Sants, quan ja era fosc, doncs una de les seves particularitats era el ser representat a la llum de les torxes i les atxes que portaven alguns dels participants. Es procurava cercar com a espai escènic els indrets poc il.luminats per tal que fos el més espectacular possible. Intervenien en aquest Don Juan, els mateixos personatges que a la versió teatral -don Juan, doña Inés, la vella Brígida-, tots interpretats per homes, però encara que l'argument general venia a ser el mateix, proliferaven les baralles amb les espases, que a la llum de les torxes havien de ser força espectaculars.

A més dels propis personatges de l'obra, hi havia entre la colla un bon nombre de fantasmes que feien unes quantes passades tot sols, de manera que venien a ser com una dansa de morts que, feta a les fosques, no deixava de produir els seus efectes.

Aquest ball sortia tots els vespres durant el novenari d'ànimes i Joan Amades apunta que podia tractar-se de la degeneració d'altres representacions teatrals més serioses que s'haguessin fet en temps anteriors.

Per acabar aquest apartat, hem d'apuntar que, com en tantes altres poblacions de Catalunya, en els teatres de la ciutat es representava també el Don Juan Tenorio, ja fos de manera seriosa o en versions burlesques, com el Don Cuan Tanorio, algunes de les quals, en romanços de fil i canya, havien estat impreses. Aquestes representacions han arribat fins fa pocs anys en què s'han deixat de representar.


La festa dels morts | Les creences | La castanyada | Les rifes de panellets | Els cementiris