Si al migdia de qualsevol 5 de gener us apropeu a Vilaplana, comarca del Baix Camp, escoltareu un gran soroll. La canalla del poble corre amunt i avall pels carrers, arrosegant rastres de pots de llauna i altres objectes metàl.lics. La tradició local explica que, trobant-se Vilaplana una mica amagada al peu de la muntanya –sota els cingles de la Mussara– els xiquets i xiquetes de la població surten a fer soroll perquè els Reis d'Orient no passin de llarg.
El cert és que ens trobem amb un antic costum popular, comú a diverses poblacions. Tot i la vinculació de la festivitat del 6 de gener al cicle nadalenc –com a festa que recorda l’arribada dels Reis d’Orient per adorar a l’Infant Jesús–, la celebració participa de les característiques de les festes hivernals que ens porten fins al Carnaval. El costumari tradicional de la festa presenta, per tant, una enorme riquesa de continguts i abasta -més enllà del fet de deixar la sabata a la finestra- des de les captes infantils, pròpies del temps nadalenc, fins a cerimònies d’elecció de reis festius, trets sonors o ús del foc, ben semblants als que podem trobar per Sant Antoni, la Candelera o el Carnaval, i que es justifiquen per l’anada a esperar l’arribada dels Reis. En tot cas, sempre amb el protagonisme dels més petits.
Bona part dels costums de la diada s'articulen entorn de la idea d'anar a rebre els Reis d'Orient. Una rebuda que s'acompanya de llum -fanalets, rams d'espígol cremant...- o de soroll, però que no implica necessàriament l'aparició física dels personatges en aquell mateix moment.
Per exemple, a la mateixa comarca del Baix Camp, en el passat, a Colldejou, els nens anaven a esperar els Reis a una casa situada a l'extrem del poble. Llavors, algun noi més gran es posava un reguinzell de campanilles de les que portaven els animals i passava, per fora, per significar –amb el soroll– que eren els Reis que arribaven. A la Febró, eren els xiquets els qui es posaven rastres de cascavells dels animals i anaven d'una casa a l'altra tot anunciant: -Ara passen los Reis, ara passen los Reis!
A Vinyols i els Arcs, Ramon Violant i Simorra anota, cap el 1950, "la vetlla de la diada, tots els menuts van esperar els reis pels carrers del poble, guarnits amb un rast de campanes o de picarols dels animals, penjat al coll, i obeint a una tradició local, durant tot el dia van sonant uns eixordadors corns o caragols de mar que no surten cap diada més de l'any". Els nens de Vinyols creien que així anunciaven l'arribada dels Reis.

Al Masroig (Priorat), explica el mateix autor, els nois "sortien en colles a cercar els Reis per la muntanya, portant una campaneta al coll i esquelles a les mans les quals feien sonar sense parar. De retorn al poble, després del toc de rosari, també es lliuraven a un captiri de guilandos per les cases".
D’aquest costum sorollós hem pogut aplegar alguna variant, en paraules d'una senyora nascuda el 1892 que ens explicava que "la vigília, [als Reis] els anàvem a esperar arrossegant llaunes i cassoles i olles, de tot, les lligàvem per les anses i anàvem a esperar els Reis cap baix el barranc […] i allà els hi posàvem a abeurar abaix al barranc –perquè tenien molta set– les olles, els pots, plats...". Els xiquets i xiquetes deien aquesta cantarella:

A cal Fèlix són los Reis,
a ca la Tuies la Reina,
i un poquet més cap enllà,
la vella canastrera.

A Torroja del Priorat, ens van explicar que "el dia abans s’anava a esperar els Reis. S’agafaven coses que feien soroll –pots de llauna, caixes i estris metàl·lics– i anaven a esperar els Reis a la carretera, damunt de la població. Els reis, però, no arribaven, si més no fins a la nit.
També al Priorat, a Capçanes, la canalla sortien amb pots i llaunes, cridant: –A esperar als Reis!. El costum encara és vigent a la veïna població dels Guiamets.

Aquest seguit d'exemples de poblacions veïnes del Baix Camp i el Priorat ens mostren com aquesta havia estat una pràctica prou generalitzada. Tantmateix, avui és a Vilaplana on el costum es conserva –les esquelles i rastres de campanes van substituir-se per llaunes– i on podeu sentir el xivarri que fa la canalla, anant amunt i avall dels carrers, cada migdia d'un 5 de gener.

-----

Fotografies del 5/1/2003 (les podeu ampliar, clicant a sobre)