El Jordi Culé, figureta de porcellana.
Un nadó en ceràmica, figura tradicional
a diversos països europeus.

I encara convé recordar que a Reus (el Baix Camp), a mitjan segle XIX, la canalla sortia al carrer disfressada de reis, amb vestits de paper i amb un ceptre de canya, a aplegar obsequis.
Pel que fa als orígens, és inevitable fer referència a les festes celebrades pels romans en el periode hivernal: les Saturnàlia, festes del solstici d’hivern, o les Lupercàlia, al febrer, que són considerades precedents remots del nostre carnaval. Durant les Saturnals es fomentava la inversió dels papers quotidians i els més humils esdevenien poderosos per uns dies. Així s’explica, concretament, que en les festes dedicades pels romans a Saturn, déu de les sements soterrades, hi havia el costum d’amagar una fava en algún racó de la casa. L’esclau que la trobava era premiat amb una relativa llibertat els dies que durava la festa. A l’edat mitjana aquestes festivitats s’agrupen en les anomenades llibertats de desembre, calendes de gener i la festa dels dotze dies (de Nadal a Reis), un tipus de celebració que s’allargava fins al carnaval.
A les festes dedicades al déu Jano es repartien coques de forma circular que amagaven una fava al seu interior. Aquesta fava era símbol de prosperitat. La cristianització de la festa la va vincular a la diada de Reis. La tradició de pastissos amb una fava fou comuna a molts pobles europeus, per exemple, a França, on el nen que trobava la fava en el tortell era objecte de regals. També es feien tortells amb objectes luxosos en el seu interior. O s’escollien reis infantils. A tall d’exemple, esmentem la pràctica, datada el 1364, d’escollir un nen pobre d’uns vuit anys, vestir-lo de rei i, assistit pels servents, oferir-li un gran àpat.
Alguns textos apunten que el costum del tortell va arribar a la península Ibèrica, procedent de França, amb els Borbons. Estudiosos com Julio Caro Baroja, però, fan notar que la festa era coneguda a les corts navarresa i castellana als segles XIV i XV. Aquest autor explica que, a Navarra, el títol de chico rey de la faba, l’atorgava el mateix monarca. El nen triat era vestit de rei i rebia diners i blat per a la seva família. Documenta un cas, el 1361, en què l’afortunat rebia una pensió vitalícia i apunta que «en el siglo XVIII la costumbre de elegir un rey estaba envuelta en tales desórdenes y estrépitos en Pamplona, la antigua corte, que el Real Consejo de Navarra dictó el 31 de diciembre de 1761 un bando prohibiendo aquellos alborotos».
En una anàlisi sobre la tradició urbana europea, Heers indica que els laics notables, dels gremis, van generar les seves pròpies diversions davant les follies dels eclèsiastics. La festa dels Reis, celebrada en família amb un gran menjar, va aplegar aquestes pràctiques: «En otros lugares, en los países germánicos o en general en territorio del Imperio, la fiesta parece tomar su origen en otra, llamada del Emperador, que tenía lugar el primero de enero y se señalaba por una cabalgata más o menos burlesca y una gran cena. Transferida al día de la Epifanía, recibió el nombre de Fiesta de los burgueses o aun de Fiesta de los locos […] se creó un rey, el de la haba, en cada familia, y para la ciudad un rey y emperador, elegido durante el banquete».
El cert és que entre els divertiments cortesans i les pràctiques populars, les referències a aquests reis burlescos són prou abudants.
En l’actualitat, el costum està molt arrelat a França, on es menja la galette des rois, un pastís on hi ha amagada una fava –nom que genèricament designa qualsevol figureta que hom pot trobar al pastís–, i aquell que la troba es proclamat rei. Les faves han esdevingut avui objectes de col·lecció. Hi ha museus que en conserven milers, hi ha associacions de fabophiles, s’organitzen mercats i trobades d’intercanvi, s’editen llibres i catàlegs. Les fàbriques produeixen sèries temàtiques o peces per encàrrec i es venen faves per internet. En moltes pastisseries s’ofereix la possibilitat de triar prèviament les figuretes que s’han de posar dins la galette, o es venen col·leccions en un estoig.
També trobem el tortell en altres països d’Europa –Three Kings’ Cake, Dreikönigskuchen…– i a Amèrica. A tall d’exemple, esmentem que en indrets de Mèxic o de l’Argentina es menja la rosca de Reyes, i, en una versió molt cristianitzada de la tradició, es posa una figureta del nen Jesús dins el pastís. El fet de trobar-la s’interpreta com el fet d’haver trobat un lloc segur per tal que el rei Herodes no el trobi i el mati. Qui descobreix la figura esdevé el seu protector i, alhora, és protegit per l’infant Jesús durant tot l’any.
Sembla, doncs, que inicialment l’única figura que hi havia al tortell era una fava. Els obsequis a la canalla van derivar en una munió de petites figures.
La figureta és el regal simbòlic, que pot no servir per jugar, però que comparteix amb les altres joguines i regals el factor de la il·lusió i la sorpresa.
En aquest sentit, convé no menysprear el seu paper a la festa, sobretot entre els més petits. D'altra banda –encara que no sigui explícit– hi ha la creença en la fortuna que aporta trobar la figura, que en algun indret s'identifica com a «ninotet de la bona sort».

Figuretes amb personatges de Disney

Com que ja fa molts anys que hi ha tortell a casa nostra, ja es pot constatar una evolució notable en les figuretes que han sortit als tortells amb el pas dels anys. Els materials són diversos. N'hi ha de fang, de porcellana, de fusta, de plàstic, de resina sintètica…, que han coexistit tot i que han anat desapareixent les clàssiques figures emmotllades, de porcellana, algunes amb lleus detalls de policromia, que representaven animals, vehicles o objectes quotidians. Van ser substituïdes per altres molt semblants fetes de plàstic.
Les miniatures de ceràmica, característiques de la tradició d'alguns obradors terrissers, o les petites peces de fusta també sovintejaven en aquest repertori de petits regals que oferia el tortell.

Miniatures tradicionals de terrissa

Avui –i després d'uns anys de certa pobresa de recursos– la diversitat de figures i materials ha augmentat notablement amb la facilitat per obtenir productes d'altres països. Petites figures de contes de la tradició europea, de procedència diversa, personatges de la factoria Disney, de pel·lícules o de sèries de televisió, apareixen als tortells al costat dels tradicionals reis i de la fava, que pot ser natural, de ceràmica o de plàstic. A banda de la fava i el rei, hi ha pastisseries on pots encarregar més figures. També hi ha qui hi posa alguna moneda… o per fer la vetllada més entretinguda tantes faves com gent al voltant de la taula.
El tortell de Reis s’ha beneficiat, a més, de la producció industrial de faves a França i de miniatures de joguina que s’empren en altres festes arreu d’Europa –Pasqua, per exemple– o en ritus de pas com bateig o casaments.
A Catalunya no coneixem, per ara, mostres d’associacionisme favòfil, o de col·leccionistes de figures de tortell de Reis. Recordem, però, que l’èxit de l’ou de xocolata amb sorpresa de tot l’any –els Kinder, vaja– ja ha generat aquí, com en altres indrets d’Europa, el corresponent moviment col·leccionista.
Certament, com en altres àmbits de la tradició nadalenca, l’homogeneïtzació cultural fa difícil reconèixer –més enllà de la fava– si una figureta es pot considerar específicament del tortell de Reis. Llavors, res millor que recórrer a l’experiència empírica i el treball de camp. És una figura de tortell aquella que hem trobat en mossegar –compte amb les dents!– una autèntica porció d’aquest pastís del final del cicle nadalenc. Sempre que us agradi el dolç, és clar.

Alguns llibres per saber més:
AMADES, Joan. Costumari Català. El curs de l'any (diverses edicions)
CARO BAROJA, Julio. El Carnaval. Madrid: Ed. Taurus, 1983
HEERS, Jacques. Carnavales y fiestas de locos. Barcelona: Península, 1983
MONTFERRER, Àlvar. Les festes de folls. València: Generalitat Valenciana, 1996

Alguns enllaços d’interès:
PALOMAR, Salvador. A esperar els reis! Costums tradicionals de la nit de Reis . Biblioteca digital de Carrutxa
La festa dels Reis a Vilaplana (Baix Camp)

Associació francesa de col·leccionistes de faves

Fent una senzilla recerca al Google trobareu nombroses receptes de pastissos tradicionals de la diada de Reis a Europa i Amèrica

Si voleu fer alguna observació o esmena, afegir alguna notícia sobre costumari o sobre tipus de figuretes, enllaç, etc, no dubteu en escriure. Les vostres aportacions seran benvingudes.