|
En el
costumari del cicle nadalenc hi trobem pràctiques diverses que
es vinculen tant a la celebració cristiana del naixement de
Jesús com al cicle de festes hivernals que culmina amb el
Carnestoltes. La diada dels Innocents, encara avui, o les antigues
festes de fadrins que se celebraven en molts pobles el segon dia de
Nadal –Sant Esteve– tenien aquest regust de carnaval que
també podem trobar a la festa dels Reis.
Aquesta festivitat commemora l'anada de tres savis vinguts de l'Orient,
seguint el senyal d'un estel, a retre homenatge a l'infant
Jesús. Els reis són, a la nostra tradició, els
personatges dedicats per excel·lència a portar els regals
als petits –i no tant petits– de la casa. En temps passats,
l'arribada dels reis a totes les cases, en una nit plena de
màgia, era precedida de senyals amb llum o soroll –amb
l’ús d’esquellots, per exemple–, però
en l'actualitat es fan presents físicament en la majoria de
pobles i ciutats en lluïdes cavalcades que omplen d'alegria i
caramels la canalla, el vespre del 5 de gener.
A la diada de Reis hi ha encara un altre costum –actualment, molt
afavorit per l'homogeneïtzació de les tradicions– que
vincula la festa al cicle hivernal: menjar-se un tortell. Com el seu
nom indica, es tracta d'un pastís de forma circular, farcit,
segons el gust de cada indret, de massapà, cabell
d'àngel, confitura…, i que sol portar fruita confitada,
pinyons o trossos d'ametlla al damunt.
En el seu interior s'hi troben petits objectes, figuretes –com a mímin, la d'un rei– i una fava.
Faves seques (naturals), de porcellana
i de plàstic
La tradició comtemporània afirma
que qui troba el reiet és coronat rei de la vetllada. I, de fet,
en molts tortells s'hi posa una corona de cartró amb aquesta
finalitat. I aquell que rep la fava paga el pastís. Generalment,
no es fa ni una cosa ni l'altra. La coronació implica poc poder
efectiu i el tortell sol estar pagat en arribar a la taula. Però
la vella tradició es
recorda en uns versets que figuren en la targeta de la pastisseria que
també acompanya el tortell. Diuen coses com aquesta:
Si la fava tu hi has trobat
paga el tortell sens recança
i no perdis l'esperança
seràs un ser afortunat.
I si t'hi surt la figureta
no et quedarà més remei
que ser coronat com a Rei
d'aquesta festa distreta.
Tradició, sana alegria;
formen en la taula anell,
i mengem tan bon tortell
en pau i franca harmonia.
Enrere queden antigues celebracions on es triaven reis dels infants i
fadrins, cerimònies d'inversió que possibilitaven la
subversió controlada de l'ordre establert durant uns dies. Des
dels clàssics –les festes romanes on els esclaus
esdevenien lliures per un temps– fins a la nostra tradició
popular –reis motxos o moixons, folls o el rei moro dels fadrins
reusencs del segle XVI–, hi ha dotzenes d'exemples de personatges
tradicionals que eren investits d'un poder temporal. Entre aquests hi
trobem el costum del rei de la fava, bàsicament infantil,
però que en alguns indrets es confongué o
superposà a d’altres reis dels joves. No és
l’únic exemple de dignitat infantil efímera. A
Catalunya és ben conegut el bisbetó de Montserrat, una
pràctica comuna a a molts momestirs i catedrals europees. De
fet, encara que pugui semblar paradoxal, algunes d’aquestes
celebracions es van veure afavorides en l’àmbit
eclesiàstic perquè resultaven un saludable exercici
d’humilitat per als superiors.
|
|
Hi ha tipus de persones, o d’animals,
que encarnen la innocència, la humilitat i el fet de no estar
lligat als condicionaments socials, com ara els nens, els folls o les
bèsties de càrrega. Tots ells tindran el seu paper
protagonista en alguna festivitat del cicle hivernal.
Figuretes clàssiques, emmotllades, de porcellana
Entre aquestes, com veurem, la del rei de la
fava. En l’actualitat, però, el nostre inofensiu i
saborós tortell ha canviat els papers. El rei no és qui
troba la fava –amb alguna excepció– i, a més,
no mana res.
Diu algun folklorista que, antigament, hi havia el costum que cada cop
que el rei de la fava bevia, tots els de la taula havien de cridar ben
fort: «—El rei beu, el rei beu!». També tenia
la potestat per escollir una reina entre les noies que formaven part de
l’àpat. Si quan el rei o la reina bevien hi havia algun
membre de la taula que es descuidava d’aclamar-los, era castigat,
embrutant-li la cara, per exemple, amb carbó de la llar de foc o
de l’estufa. De ben segur, els reis fadrins de la festa haurien
imposat altres mesures força més engrescadores.
Sembla que, antigament, el padrins havien acostumat a regalar als seus
fillols el tortell. Però no pas a tot arreu. A la Catalunya
Nova, si més no, aquest sembla un costum amb més
incidència a les ciutats que a les zones rurals –moltes
persones grans mai n'havien sentit parlar– que va arribar,
potser, amb altres pràctiques de la tradició nadalenca,
amb la industrialització i el canvi cultural. En els nostres
pobles, però, els nens també es vestien de
«reis», amb ceptres de canya i taronges enrestades, o,
vestits de paper, protagonitzaven captes o feien gran soroll pels
carrers. En entrar a les cases els xiquets eren obsequiats amb fruits
secs o llaminadures. Coneixem algunes cançons, aplegades de la
tradició oral, referents a aquestes pràctiques. Vegem-ne
només tres exemples. A Ulldemolins (el Priorat) cantaven:
Caritat als reis
que els reis han vingut
carregats de pebre
i vestits de vellut
O a Montbrió de la Marca (la Conca de Barberà):
Ara passa el rei petit,
ben calçat i ben vestit;
amb un tip de botifarres,
ballarem tota la nit.
Bona casa, bona brasa,
bona brasa, bon tió.
L'amo i la mestressa,
bona nit que Déu nos dó.
Al Masroig (el Priorat), al segle XIX, s’hi havia emprat aquesta, en castellà:
Los Reyes ja són aquí,
los vasallos van llegando,
no les pido señores
nada más que el aguinaldo
Figuretes de plàstic, emmotllades com les anteriors
.
|
|
