DE NADAL
El Nadal és una festa d'arrels molt antigues. Abans de ser celebrada com la data del naixement de Crist - i d'això en fa ja mil sis cents anys! - havia estat considerada, per altres cultures, com una festa dedicada al sol.
La humanitat, des de molt antic, havia observat com, a l'apropar-se l'hivern, les nits es fan més llargues i els dies més curts. El solstici d'hivern, entre el 21 i el 22 de desembre, marca el moment de l'any en el que hi ha menys hores de llum solar. Pocs dies després d'aquesta data, els dies comencen a allargar-se lentament. Per això, no és estrany que cap el 25 de desembre se celebrés el trionf del sol damunt la foscor, de la llum sobre les tenebres, del dia sobre la nit. I el cristianisme va adoptar aquest simbolisme, de forma que al segle IV es va adoptar aquesta data per a commemorar el naixement de Jesús.
El Nadal, doncs, s'escau en un temps de llargues nits, al començar l'hivern. Un temps de fet i foscor. No és estrany que, en aquests dies, els homes tinguessin una especial cura per l'element que els permetia combatre el fred i la foscor: el foc. Per això, arreu del món, van aparèixer ritus de culte al foc que al nostre país tenen la seva expressió en un dels costums més característics de la nostra cultura tradicional: el tió.
