Amb la col.locació de les figures dins el marc creat pel pessebrista es donarà per acabada l'arrelada tradició catalana de fer pessebre. Ja siguin de fang, cartró, plom, fusta o plàstic, l'artista sovint col.locarà unes figuretes conegudes any rera any des de la seva infantesa. En primer lloc, heu de procurar que totes les figures responguin a una mateixa unitat estilística.

Les figures més grans cal col.locar-les a primer terme, prop de l'espectador, per tal de donar una sensació de perspectiva. Les figures humanes i les dels animals (bens, porcs, camells ...) han de guardar el que s'anomena relació de talla, és a dir, han d'estar proporcinades. No es pot imitar la realitat si col.loquem costat per costat un gall més gran que un pastor, o un camell més petit que un patge reial. En els Pessebres Populars hi ha el costum, però, de col.locar l'Establia en el bell mig de la representació malgrat que les seves figures tinguin un tamany desproporcinat en relació a les del seu voltant; això es fa per donar una major dignitat al misteri nadalenc.

Per fer més natural i real l'acció, cal que les nostres figures tinguin alguna activitat: un pescador amb la canya estirada, un pagès llaurant amb una parella de bous, una dona caminant cap a la font carregada amb un càntir...

Aquestes figures han de tenir els seus repeus ben amagats ja sigui amb terra, sorra o molsa, i fent una petita concavitat en forma de nínxol si el terra del pessebre és de suro o de qualsevol altre material de fàcil manipulació.

El pessebre no ha d'estar replé de figures i tampoc no cal abusar de la presència d'animals, ja que no és un zoològic. Evidentment, no hi poden faltar els principals protagonistes de la nit de Nadal: Jesús, Maria i Josep, l'àngel, el bou i la mula, el grup de l'Anunciata: els pastors i l'àngel, i el seguici dels reis d'Orient.

En els Pessebres Populars trobarem que personatges pertanyents a la vida quotidiana i popular conviuen amb uns altres d'estricte caire bíblic: això és fruit de la intemporalitat del missatge d'humilitat, amor i pau que el Pessebre transmet any rera any, segle rera segle, i mil.lenni rera mil.lenni, als diferents pobles de la Terra. No ens ha de causar estranyesa que cada cultura se'l faci seu, i tingui una manera peculiar d'entendre i fer el que és el pessebre. El Pessebre popular esdevé un seguit d'imatges populars junt amb unes altres d'estricte caire evangèlic.