La col·locació definitiva de les figures la farem un cop creat tot el paisatge dels diferents diorames. Haurem de procurar que totes responguin a una mateixa unitat estilista i col·locarem les més grans a primer terme, prop de l'espectador, i les petites al fons del diorama, per tal de donar el sentit de perspectiva que necessita tot bon pessebre. Si col·loquem la base del pessebre a 1,25 metres aproximadament del terra, ajudarem que les imatges no es vegin des d'una perspectiva aèria sinó frontal, i podrem amagar millor els recursos emprats. Les figuretes humanes i les dels animals (bens, porcs, camells, gallines) hauran de guardar una relació de talla, és a dir, hauran d'estar proporcionades, i si volem fer més natural l'escena caldrà que les nostres figures realitzin alguna activitat tradicional: el pescador amb la canya estirada, la dona caminant amb el càntir, el camperol llaurant…

És imprescindible que no hi faltin els principals protagonistes dels diferents passatges evangèlics relacionats amb l'adveniment del fill de Déu a la Terra: Jesús, Maria i Josep, l'àngel, el bou i la mula, el grup de l'anunciata, el seguici dels Reis d'Orient i tots aquells que escaiguin a les diferents escenes del nostre pessebre artístic.

A diferència de molts pessebres populars, haurem de procurar que els repeus de les figures no es vegin, fet que aconseguirem amb un polsim de sorra, terra o molsa.

Finalment, caldrà tancar cada diorama amb una tapa superior i una altra de frontal, deixant en aquesta última una petita espiera. Un bon acabat acompanyat del so de les nadales tradicionals catalanes arrodonirà el nostre treball.