La festa de Sant Blai se celebra a Bot seguint el model de les festes majors d'hivern propi de comarques com el Priorat, la Ribera d'Ebre o la Terra Alta.

El dia de la Candelera, es canta, de bon matí, el rosari de l'Aurora pels carrers de la vila. Se surt en processó, portant una peanya amb la imatge de la Mare de Déu de la Candela.

El dia de Sant Blai, després de l'ofici, es fa la processó pels carrers del poble, i se celebren curses a peu. Aquest és un acte característic de la festa. Hi ha curses per a esportistes professionals i per a la gent del poble. També n'hi ha de reservades per als fadrins -quintos- de la població. El premi de les curses populars consiteix, com mana la tradició, en una llança de la que pengen galls i conills.

És típic fer un dinar col·lectiu en el que es menja una clotxa, un pa farcit.

a


Arribada d'una cursa a peu

Anant a la dansada

A la tarda, la música va a cercar les majorales per fer la dansada a la plaça. Són característics els mantons de la indumentària de les noies. Es balla a ritme de jota.
Antigament, s'explica que es tiraven fruits secs als balladors. En l'actualitat, s'ha substituït per la pràctica de tirar caramels.

Joan Amades ens aporta una extensa relació de l'antiga celebració d'aquesta festa a Bot. Explica, per exemple, que:

"Antigament, davant l’església es feia una gran foguera que cremava tot el dia. A la sortida de la processó se li donava una volta, i quan tornava se li donava una altra abans d’entrar a l’església.
(...) Per la nit, ball a la plaça sota la llum d’un cremaller de molt poca intensitat. Es ballava sobretot la jota.
(...) Hi havia un ball dedicat únicament a parelles de promesos. Les fadrines regalen un mocador al promès, i aquests l’estenen al terra i ballen al seu voltant. Es deia que si el trepitjaven no hi hauria casament, i que si a la fi es duia a terme, acabaria malament.
Un altre ball és el de los ous, on s’estenia un gran nombre d’ous arreu de la plaça i qui n’aixafava un es veia obligat a pagar una certa quantitat de diners per ajudar a pagar el ball."

a

L’endemà la festa es dedica als joves i a la canalla, i per això la diada s’anomena popularment de sant Blaiet.

La dansada del segon dia de la festa és dedicada als fadrins, que nomenaven els seus propis majorals. Les celebracions acaben el dia següent, dedicat a santa Àgueda.

Segons Amades:

"Antigament el primer ball del segon dia de la festa era reservat als fadrins que tot just havien entrat a formar part del grup de la fadrinalla; aqueixos fadrins encara no havien ballat mai a la plaça i s'iniciaven en el ball amb noietes de la seva edat, si fa no fa.
(...) El tercer dia de la festa, Santa Àgueda o Àgata, era protagonitzat per les dones. Aquest dia tenien autoritat i en el ball de plaça, eren elles les que treien a ballar als homes. Obria el ball l'Àgata més vella, amb el capellà."

També s'explica que, abans, la vigília de festa es feia la capta de farina al so del tabal. Després les dones la pastaven i en feien dolços típics de la zona com les casquetes, els redorts i les madalenetes. Després els portaven al forn, acompanyades pel so monòton del tabal.

El dia de la festa eren beneïts durant l’ofici i després es repartien.

-


La dansada


ENLLAÇOS:

-Ajuntament de Bot
- Sant Blai a la Fatarella (Terra Alta)
- El coc de Sant Blai a Falset (Priorat)
- Aplec a l'ermita de Sant Blai. Tivissa (Ribera d'Ebre)
- Festa de santa Àgueda a la Ribera d'Ebre

CARRUTXA 2003
carrutxa@etnocat.org

Textos i fotografies: Salvador Palomar