La veu popular situa els orígens de l’Encamisada en la commemoració de la victòria dels falsetans sobre unes tropes franceses que assetjaven la població, un boirós dia de Sant Antoni. La versió més acceptada data els fets en el curs de la guerra de Successió. Altres versions la situen, però, un segle després, durant la guerra del Francès. Sigui com sigui, el nucli de la llegenda radica en l’habilitat dels falsetans per atacar, confonent-se entre la boira, coberts amb roba blanca de fil.
Anton Vidal, en un opuscle editat pel Centre d’Estudis Falsetans sobre la festa, documenta que, efectivament, “el gener de 1709 les guarnicions franceses de Lleida, Balaguer i Tortosa, per rescabalar-se dels seus disgustos, organitzaren expedicions contra alguns pobles. Les de la part de Lleida i Balaguer s’arribaren fins a Bellpuig i Guissona; la de Tortosa s’arribà fins a Falset. Però sembla que aquelles expedicions devien tenir molt poca importància”. i es pregunta si és en aquest moment quan es produeix el setge que ha generat la llegenda. Ezequiel Gort, en la seva Història de Falset (en curs d’edició, 2003), considera que el gener de 1709 no hi va haver combats significatius i creu que, suposant que existeixi una base històrica, el fet que dóna origen a la llegenda es podria situar a les primeries de l’any 1708:

"Falset, almenys des de la darreria de 1707, si no abans, disposava d’una guarnició de soldats del regiment de la Reina, els quals devien mantenir algun combat amb els francesos, com sembla demostrar el fet que el 30 de desembre van enterrar un soldat francès i, poc després, l’1 de gener de 1708, a tres soldats del regiment de la Reina, un altre el dia 4 i el dia 7. El dia 8, a l’hospital, va morir un soldat d’origen xec i un noble, F. Pinilla.
És possible que tots fossin víctimes d’un mateix combat. Hi devia haver més topades al llarg del mes de gener, fins i tot és possible que n’hi hagués una al voltant del castell, ja que al llarg del mes van morir encara força soldats: el dia 11, dos soldats aragonesos; el 13, un andalús. Aquest mateix dia va morir el coronel del regiment de la Reina, Gabriel Colbaig. El dia 14, un altre aragonès, i el 15, un altre soldat.
El dia 17, data en què segons la tradició hi hauria hagut el mític combat que suposadament va donar origen a l’Encamisada, va morir un altre soldat aragonès, per bé que no se sap en quines circumstàncies, és a dir, si en combat aquell dia o bé com a conseqüència de les ferides en dies anteriors.
De tota manera, és possible que a l’entorn d’aquesta data hi hagués algun combat al castell i fins un setge que hagués durat alguns dies: entre el dia 18 de gener i el 10 de febrer, van morir al castell, almenys, dotze soldats, entre els quals hi havia, almenys, tres aragonesos, tres valencians i dos portuguesos."

En la formació i divulgació d’una tradició llegendària hi intervenen diversos factors. Aquesta és una narració identitària tòpica, de la qual trobem nombroses variants en altres pobles. En aquest sentit, no tenir la certesa històrica dels fets no és obstacle perquè la llegenda tingui igualment un valor d’afirmació de la identitat local que es troba en la base de la festa. En l’actualitat, el seguiment i la difusió que fan els mitjans de comunicació impresos reflecteix aquesta veu popular i reelabora la tradició oral, deixant-ne constància escrita. Per exemple:

"En l’origen de la festa es barrejen la tradició popular i la història. Durant la guerra del Francès, la capital del Priorat es va veure assetjada. Els falsetans van trencar el setge un matí molt boirós de Sant Antoni. Per tal de sorprendre els francesos, van aprofitar la boira, vestint-se completament amb roba blanca. Acte seguit, van participar en la processó de Sant Antoni, tal com anaven. D’aquí que per participar a l’encamisada s’hagi de portar camisa blanca." (Nou Diari 22/1/1996)

"La gènesi de la festa es remunta a principi del segle XVIII, quan els falsetans, segons explica la tradició, van trencar el setge al qual els sometien els francesos, vestint-se amb roba blanca de fil per tal d’aprofitar l’espessa boira que hi havia aquell dia de Sant Antoni com a element de camuflatge. Van vèncer i als més somniadors els hi agrada explicar que, tal com anaven, bruts de sang francesa i vestits de blanc, van realitzar la processó en honor a Sant Antoni, tal com tocava aquell dia. D’aquí surten el color de la indumentària i el nom de la festa." (Nou Diari, 20/1/1997)

"La celebració, que es remunta fins a temps antics, té els seus orígens en una llegenda ocorreguda durant la guerra de la independència contra els francesos, quan els veïns de Falset van defensar la vila, un dia de Sant Antoni amb molta boira, vestits amb camises blanques. Aquesta indumentària va impedir que els francesos veiessin els moviments dels falsetans, amb la qual cosa els locals van poder derrotar els francesos.” (El Punt 18/1/1999)

"Cuenta la leyenda que los franceses se aprestaban al asedio, a principios de 1800, de Falset. Eran los tiempos de la Guerra del Francés, la de independencia, de la que han surgido mitos como el del Timbaler del Bruc, que hallándose en las montañas de Montserrat, y a golpe de tambor, logró ahuyentar al enemigo, que confundió el estruendo del eco con la presencia de un batallón. En Falset aprovecharon otra circunstancia: la presencia de niebla, habitual por estas fechas. Los hombres se vistieron con una camisa blanca de hilo, que despistó a los franceses, que huyeron.” (Diari de Tarragona, 18/1/1999)

"Tot el poble de Falset es va abocar ahir al matí als carrers de la vila per reviure, un any més, la llegenda popular que explica que els avantpassats de la capital del Priorat, vestits amb camisa blanca de fil per passar desapercebuts enmig de la boira espesa que cobria l’indret, van derrotar en una diada de Sant Antoni, tal vegada la de 1709, l’exèrcit francès.” (Diari de Tarragona 21/1/2002)

"Ja tingui l’origen en la guerra de Successió (1702-1714) o en la guerra del Francès (1808-1814), l’Encamisada de Falset ha derivat cap a una celebració sense cap connotació bèl·lica i en una de les més participatives de les que es fan al Camp o a les Terres de l’Ebre. Són, de fet, els Tres Tombs particulars de Falset." (El Punt, 21/1/2002)

Es podrien citar encara molts altres exemples, tant de la premsa més propera com de publicacions especialitzades en turisme o festes. Del conjunt, en destaca, com a nucli central de la llegenda, la importància de la victòria falsetana contra l’enemic, l’estratagema de la indumentària, el dia de l’any i les circumstàmcies meteorològiques. En algun cas, a la boira, s’hi afeigeix la neu, que possibilita encara més que els falsetans passin desapercebuts. Són accessoris altres detalls i en cap cas es parla d’una intervenció miraculosa del sant, favorable al triomf local. L’Encamisada se celebra per Sant Antoni perquè va succeir aquest dia. En tot cas, s’afirma que potser els vilatans van anar a la processó del sant amb la mateixa roba amb què s’havien enfrontat a l’enemic, però aquest és un factor secundari. És, en definitiva, una llegenda laica que justifica la continuïtat present d’una festa inicialment religiosa.
De fet, el sentit de commemoració de la llegenda és ben present en les descripcions contemporànies de la festa:

"El dia ennuvolat amb què ahir al matí es va despertar Falset va afavorir, si més no, que la commemoració s’assemblés una mica més als fets que la batalla que se celebrava. ‘Pocs farien el que van fer els nostres avantpassats’. D’aquesta manera dubtava ahir un dels participants en l’Encamisada de Falset de l’autenticitat de la llegenda de la guerra del Francès. Però, tot i que aquesta desconfiança és generalitzada entre els falsetans, any rere any, surten al carrer amb orgull, per celebrar la festa de Sant Antoni." (El Punt 18/1/1999)

I també en l’encapçalament de les informacions: “Falset revive en ‘l’Encamisada’ la legendaria derrota de los franceses” (Diari de Tarragona, 18/1/1999) o “La llegenda continua fent història a Falset. Centenars de barretines, armilles i carruatges transporten la capital del Priorat als confosos fets de l’Encamisada” (El Punt, 21/1/2002)
Les especulacions sobre els fets llegendaris que motiven la festa provoquen també, però, reaccions crítiques que qüestionen la necessitat de justificar històricament les tradicions o el fet que es caigui en el tòpic repetitiu.
Un exemple seria la carta que que publicà el Diari de Tarragona el 24/1/1999 en què s’ironitza críticament sobre els elements de la festa –de la qual només sembla importar el significat commemoratiu d’una batalla– i es reivindica el seu sentit original com a celebració religiosa dedicada a Sant Antoni:

“Algú podria pensar que la imatge representa sant Antoni, no és així. És la reproducció fidel del cap del sometent i va vestir d’aquella manera per despistar l’enemic amb aquell vestit, uniforme o hàbit. Descobriments recents diuen que a la truja és on portava l’equip de transmissions perfectament camuflat (...)”

Molts d’altres, en canvi, creuen que avui la celebració és, per damunt de tot, una festa cívica i laica. I que per això posa el seu accent en la referència a una llegenda identitària per sobre de la significació religiosa.