No sabem en quin moment va començar a celebrar-se l’Encamisada a Falset. O millor, no sabem quan es va començar a denominar encamisada a una part de la celebració de Sant Antoni, ja que sembla raonable suposar que la festa del sant patró dels animals sigui, a Falset com arreu, força antiga. Podem, en tot cas, formular alguna hipòtesi a partir de les dades de què disposem sobre els organitzadors de la celebració. Segons el dietari de Mn. Francesc Mestre, publicat parcialment per Josep Llop a Estudis Falsetans (n. 2, 2000), la confraria de Sant Antoni Abat ja existia l’any 1619 i era formada pels llauradors, com succeïa a d’altres poblacions. De fet, sant Antoni fou el veritable patró dels pagesos catalans, si més no a la Catalunya meridional, abans que altres sants de tradició forània, com sant Isidre, s’imposessin. El mateix dietari explica que l’altar de Sant Antoni era un dels més antics, construït –o fet de nou– el 1740.
A causa de la guerra del Francès, la confraria quedà paralitzada i dissolta. Va tornar a ser restablerta canònicament l’any 1844, però, aleshores, corresponia al gremi dels traginers, un ofici prou important en una comarca d’orografia complexa en la qual molts camins eren a bast i es transportava força vi.
Podem pensar que l’encamisada era un costum de l’antiga confraria dels pagesos que va continuar amb el mateix nom a mitjan segle XIX o simplement que els traginers van seguir amb l’antic costum d’anar mudats i solemnement a completes i que, en el record de la població, va restar el nom de l’acte. El cert és que la denominació no apareix documentada fins ben entrat el segle XX. Tampoc sabem quan es popularitza la llegenda del setge dels francesos a la població.
Les descripcions que ens han arribat de la festa de sant Antoni al segle XIX ens mostren l'Encamisada com un acte més d'una festa que comptava amb un ric costumari tradicional:

- Rifa del porquet de Sant Antoni.
- Anunci de la festa amb toc de campanes i trets d'escopeta des del campanar.
- Anada solemne a completes, amb les cavalleries guarnides i els genets mudats, amb torxes a la mà, precedides per una colla de diables.
- Missa matinal a l'ermita de Sant Gregori.
- Benedicció dels animals.
- Processó.
- Curses cap a l'ermita de Sant Gregori, voltant a l'entorn de la creu dels Tres Tombs.
- Berenar i ball de coques, al ritme de la jota, a l'ermita.

Vegem per exemple, aquesta notícia apareguda al Diario de Reus, el 1880:

"Nos escriben de Falset, que el gremio de tragineros y carreteros de aquella población trata de celebrar este año con gran pompa y solemnidad la fiesta de su patrón San Antonio Abad.
El dia 16, vigilia del Santo, al mediodía habrá repique general de campanas y salvas, por la tarde las dulzainas de la población y las que al efecto hay contratadas en Roda recorreran las calles de la villa, y por la noche solemnes completas acompañadas de órgano y de la orquesta, dirigida por el profesor don Juan Camrubí. Al dirigirse y salir de la iglesia parroquial para las completas, los administradores y demás individuos del gremio, iran acompañados de la orquesta, comparsa de diablos disparando carretillas y una carroza ricamente engalanada en la cual irán varias lindas jóvenes de la población y además una multitud de caballerías enjaezadas.
El 17, al rayar el alba se dispararán varias salvas, la música de la población recorrerá las calles tocando diana así como también las dulzainas arriba citadas. A las 9, los administradores con el acompañamiento del día anterior se dirigirán a la iglesia parroquial para la bendición de las caballerías y después acompañar la procesión que recorrerá varias calles de la población. Concluida la procesión se celebrará oficio divino, en el cual, un reputado Orador Sagrado, hará el panegírico del Santo. Al salir del oficio divino, los administradores con su acompañamiento recorreran varias calles de la población, acto seguido varias parejas acompañadas de música, dulzainas y la carroza repartiran a domicilio tortas, según costumbre.
Por la tarde, al retirar los vecinos de la Hermita del Santo habrá varias corridas (cosos). Seguirá el tradicional ‘ball de cocas’ y por la noche rematará la fiesta un castillo de fuegos artificiales."

Tot i que l'ermita, a començaments del segle XX, es trobava força malmesa, la gent s'hi seguí aplegant la diada de la festa. La Voz de Falset recull així la celebració, el 1930:

"Com de costum ja de temps inmemorial, s'ha celebrat la tradicional festa de Sant Antoni Abat. Completes a la vigília; i acompanyaments de carretilles i de música, recordant la típica «encamisada». Es celebrà amb molta solemnitat a les 8 del matí la missa a l'Ermita, omplenant-se el monestir i plassa, de devots. Fou beneit el pa del Sant i repartit a la sortida.
A les 9 tingué lloc la benedicció dels animals al Pla de l'Església. Acte seguit s'efectuà el cos, des del Portal de Reus fins a la Creu de l'Ermita, entregant-se el premi d'un gall i un conill al primer i segon corredors.
La processó resultá molt lluida. Com abants, tots els carreters i traginers hi formaven part amb la seva corresponent atxa encesa; assistint tots després a la solemne missa-major.
Per la tarda, es reuní el poble amb aplec, a l'Ermita de Sant Gregori-Antoni; cantant-se a chor el Sant Rosari i lletanies, disfrutant després de les aromes i belleses de la festiva ‘montanya’."

En aquest moment es parla de l’Encamisada –referint-se a l’anada solemne a Completes– però ja com un record. La festa, en aquell moment, havia minvat força respecte del passat. La guerra de 1936-39 va suposar una interrupció en la celebració de la festa de sant Antoni. Després de la guerra es torna a fer la benedicció dels animals, però no és fins a la década de 1960 que la celebració agafa una nova embranzida. La motiva un grup de gent jove de la població, vinculada al projecte de Museu i al nou Centre d’Estudis Falsetans. Aquesta entitat ha estat, fins a l’actualitat, l’encarregada d’organitzar la festa. El nom d’Encamisada esdevé llavors, el senyal identificador de la celebració de Sant Antoni. La festa canvia de data, del 16 i el 17 de gener passa al cap de setmana anterior a la diada del sant.
El que passa a Falset es pot emmarcar dins un fenomen prou generalitzat i que comporta la desaparició de nombroses celebracions de Sant Antoni. La desaparició dels animals de treball, emprats per a l’agricultura o el transport, o la mateixa pèrdua d’importància del món agrícola en el conjunt de la societat, expliquen que la festa s’acabi. Tanmateix, moltes celebracions perviuen focalitzant el seu centre de referència en altres components, més enllà de la devoció al sant i la benedicció dels animals. Així, les fogueres, les representacions de teatre popular, les danses, els versots o els diables esdevenen –sobretot a les comarques del sud del Principat i del nord del País Valencià– costums de referència per a la festa.
En altres indrets apareix una nova celebració –coneguda genèricament com Els Tres Tombs– que entronca amb la festa de sant Antoni, però que té un nou sentit. Formalment, conserva la vinculació a la festa original en l’ús de la imatge del sant, que participa en la desfilada de carruatges i cavalleries, i en l’acte de la benedicció dels animals. A la pràctica, però, no es tracta dels pagesos i els traginers de la població que porten a beneir els seus animals de feina. La festa es sustenta en un moviment associatiu –societats, recuperades confraries, cases regionals...– clubs i escoles d’equitació, o en colles particulars que s’interessen per la conservació dels antics carruatges i assisteixen a les desfilades. Es fixa un calendari que abasta des de començaments d’any fins ben entrada la primavera. Hi ha cavalleries que, en acabar el circuit anyal, han estat beneïdes una dotzena de vegades.
Tanmateix, la festa té un considerable valor com a forma de conservació d’un patrimoni material i d’uns coneixements tècnics vinculats a antics oficis. En molts indrets té un valor identitari considerable ja que recupera la memòria d’activitats significativament presents en el passat d’una població.
Tant el primer model –fogueres, representacions teatrals o diables– com el dels Tres Tombs suposen una laicització de la festa, en què el component religiós queda reduït a uns moments concrets quan no a una representació simbòlica o, fins i tot, a una paròdia.
L’Encamisada és, en aquest context, una proposta claramentsingular que no es mou en el calendari festiu –més enllà de l’inevitable pas al cap de setmana– i que es basa en l’ús de carruatges i cavalleries, bàsicament, de la població i de la comarca. Ara fa uns anys, es va patir per la continuïtat de la festa, ja que tenir un animal de tir començava a ser força inusual. Actualment, la majoria d’animals que participen a l’Encamisada són llogats, amb el factor anecdòtic afegit que el destí de molts ells és, després de la celebració de la festa, l’escorxador.